El tema escollit ha estat el del suïcidi. Després d'algunes sessions de reflexió hem extret el següent:
L’ÚLTIM BALL
ESCENA 1 – TANATORI – INTERIOR (EXTERIOR PORTA) / DIA
Sobre un detall a càmera lenta de les flors sona una música i apareixen els crèdits.
Chopin - Nocturne i C Sharp Minor (Nº 20) o Joep Beving - Etude)
La Laura (de negre) arriba al tanatori.
El grup d’amics (van foscos) són a la porta del tanatori.
La Laura arriba fins a ells.
LAURA: “Hola. Heu entrat, ja?”
MIA: “No, encara no. T’estavem esperant.”
LAURA: "Perfecte, gràcies."
ADRIÀ: “Jo no entraré, eh.”
MIA: “Què dius Adrià?”
ADRIÀ: “Que no, que no vull, en serio!”
LAURA: "Adrià, ets com un nen petit, tio!
Vols fer el favor de madurar, joder!"
MIA: “De debò? No et vols despedir d’ell?”
ADRIÀ: "És que no vull veure'l així! Ell no està allà dins.
Vull recordar-lo com era. Ple de vida!"
LAURA: “Adrià, si no entres després te’n penediràs, de debò.”
SARA: “Deixeu-lo estar. Si no vol entrar és cosa seva.”
ADRIÀ: “És que no ho sé... tot plegat no te cap sentit.”
(fent que no amb el cap)
MIA: “Ja… jo no paro de donar-hi voltes.”
ADRIÀ: “És que no entenc com no
hem vist que alguna cosa no anava bé, joder.”
LAURA: “No és culpa nostra.”
SARA: “No semblava que
estigués tan malament per fer una cosa així.”
ADRIÀ: "Ja, jo em pensava que això només ho feia gent
que està realment malament, no sé, gent boja i això."
MIA: “En serio, et sembla que coneixes a algu però
en realitat no tens ni idea del que realment li passa pel cap.”
ESCENA 2 – PLATJA (Blanc i negre) – EXTERIOR / DIA
El Pau i la Mia estan estirats amb els banyadors posats sobre unes tovalloles.
MIA: “Buah, m’estic fregint,
crec que me'n vaig a l’aigua. Vens?”
PAU: “Que va, jo em quedo una estona més.”
La Mia s’incorpora i es queda asseguda a la tovallola.
MIA: “No sé com pots aguantar tanta estona al sol.”
PAU: “Mia, (pausa)”
MIA: “Què?”
PAU: “Tu creus que hi ha alguna cosa després de morir?”
MIA: “Què dius ara Pau? Què t’agafa?” (extranayada)
PAU: “No ho sé, a vegades hi penso."
MIA: “No ho sé. (dubtant) Jo crec que no.”
PAU: “Negre i prou?”
MIA: “Sí, deixes d’existir i prou, no?
Ai, no m’agrada pensar en això Pau.”
PAU: “Per què?”
MIA: “Jo què sé, em dona mal rotllo.”
PAU: “Joder, tothom igual. Tot el que ens fa
por o ens mal no se’n pot parlar."
MIA: “Tio, estàs molt estrany avui.”
PAU: “És veritat, tot lo dolent ens ho hem de callar i només podem somriure i fer veure que sempre estem bé.”
MIA: “No t’entenc Pau. Però si tu sempre ets súper positiu.”
PAU: “Jo què sé, Potser només ho aparento.”
MIA: “Va, que ens coneixem des de petits.
Crec que sé bastant bé com ets, no?”
PAU: “És igual, Mia. Va anem a l’aigua.”
MIA: “Sí, va, no et ratllis.”
S’aixequen i surten.
Els dos s’allunyen cap a l’aigua.
Els veiem jugant a l’aigua a enfonsar-se l’un a l’altre, rient.
ESCENA 3 – TANATORI – INTERIOR (EXTERIOR PORTA) / DIA
LAURA: “Mia? Estàs bé?”
La Mia està pensativa.
MIA: “Joder, quina merda!
Estava recordant els dies que anàvem a la platja.”
SARA: “És veritat, li agradava molt la platja.”
(somrient recordant)
LAURA: “Ja… es podia torrar al sol durant hores el tio.” (somriu)
MIA: “No ho sé… Potser si que podiem haver
fet alguna cosa més per evitar-ho.”
ADRIÀ: “Doncs jo cada vegada ho entenc menys. Com pots haver fet una cosa així? De debò no volia viure més?”
SARA: “Ja… jo és que no m’ho puc creure.”
MIA: “Com pots no volguer viure?
La vida és bonica, no?"
LAURA: “Sí? És bonica? No per tothom, Mia.
De vegades la vida pot ser una puta merda."
MIA: "Però, igualment, el que ha fet no està bé, joder!"
LAURA: "Què vol dir que no està bé!?
Això no va de si està bé o malament!"
ADRIÀ: “Potser en realitat ha estat un accident.”
LAURA: “No, (fent que no amb el cap) ell ho ha volgut així.”
MIA: “I tu com ho saps? Com estàs tan segura?”
LAURA: “Perque ho sé.
Sabieu que estava prenentn ansiolítics?”
MIA: “No, no ho sabia… per què?”
LAURA: “Portava temps fent teràpia i nosaltres ni ho sabiem.
A vegades no ens ho sembla i la gent
potser està vivint un infern per dins.”
MIA: "I per què no ens ho va dir?"
LAURA: "Jo què sé?"
Pausa...
ADRIÀ: “És que no ha deixat ni una trista nota de despedida.
Tot plegat és molt estrany.”
SARA: “No sé. Jo si que el veia una mica estrany últimament
però no em va semblar que estigués tan malament.”
ESCENA 4 – PASSADÍS INSTITUT (Blanc i negre) – INTERIOR / DIA
El PAU camina per l’institut amb la motxila a l’esquena.
Es troba amb la SARA.
SARA: “Ei, Pau, Què tal?”
PAU: “Bé. I tu? Què dius?”
SARA: “Sobadíssima. He dormit súper poc.”
PAU: “Per què?”
SARA: “Per l’exàmen de socials. Ho porto fatal.”
PAU: “Que va, segur que t’ho treus, com sempre.”
SARA: "Que va, no sé."
PAU: "Que sí, ja veuràs."
SARA: “Ja m’agradaria a mi no preocupar-me tant
per les coses i ser una mica més com tu.”
PAU: “Que va. No t'agradaria gens ser com jo.”
SARA: “Què vols dir?”
PAU: “Res, res. No em facis cas."
SARA: "No, digues"
PAU: "No ho sé, no et passa que et
sents com obligada sempre a estar bé?"
SARA: "No, per què?"
PAU: "Sí, no sé, que tothom t'exigeix ser feliç
i que no pots mostrar-te trist?"
SARA: "Que va. Pots dir a la gent
que no estàs bé, no?"
PAU: "Sí? Ningú vol escoltar a algú quan no està bé.
Les coses que no ens agraden les volem lluny."
SARA: "Potser sí."
PAU: "Potser per les noies és més façil poder dir el que us passa però els tios no podem parlar dels nostres sentiments, és una merda."
Sona el timbre.
SARA: "Va, Pau, no et ratllis, en serio.
Anem que farem tard a classe i ens
posaran un retard."
PAU: "Vés tirant, vaig un moment al lavabo."
SARA: "Vale, fins ara."
La SARA marxa i el PAU entra al lavabo.
ESCENA 5 – LAVABO INSTITUT (Blanc i negre) – INTERIOR / DIA
El Pau entra al lavabo, es para davant la pica. Dualitat.
Es renta la cara amb aigua abundant, una, dos, tres vegades. Nerviós.
Treu un pot de la butxaca i es pren una pastilla.
Respira profund, agafant aire fort, mentre es mira al mirall.
PAU: "Va, Pau, va!"
(mentre es porta les mans a la cara fregant-se)
De sobte, somriu com si res, disimulant el malestar i surt.
ESCENA 6 – TANATORI – INTERIOR (EXTERIOR PORTA) / DIA
SARA: “No ho sé. Ara que ho penso
si que estava força estrany.”
ADRIÀ: “Però... no ho podiem saber.”
La Laura fa cara de ratllada.
MIA: “No ho sé, crec que no tenim ni
puta idea del que li passava pel cap al Pau.”
SARA: “És que és com si en realitat fos un desconegut.”
MIA: “Joder Sara, a mi pensar que no coneixo als meus
amics em fa sentir súper sola.”
LAURA: “Què esteu dient?
No era un desconegut! Era el Pau, joder!” (enfadada)
SARA: “Jo què sé Laura, és que no entenc res!
LAURA: "Aneu a la merda! En serio!" (enfadada)
La Laura marxa.
MIA: "Espera a on vas, Laura?!"
Tots surten rere seu.
La Laura camina davant i darrere els tres amics.
ADRIÀ: "Laura, un moment."
El pla queda buit uns instants.
ESCENA 7 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA
Veiem als quatre asseguts d'esquenes a unes escales.
MIA: "Laura..." (li pasa la mà per l'espatlla)
LAURA: "Per què ho ha fet?" (per a ella mateixa)
SARA: "Potser no ho sabrem mai."
Silenci.
ADRIÀ: "És que no tenia dret a fer això!"
LAURA: "Què vol dir que no tenia dret? És clar que tenia dret!
Cadascú fa el que vol amb la seva vida."
MIA: "Va, Laura, no cal que et posis així..."
LAURA: "És que no puc més. Us haig de dir una cosa..."
MIA: "Què?"
LAURA: “És que…”
SARA: “Què passa, Laura? Va digues.” (nerviosa)
LAURA: “És que… li vaig prometre al Pau que
no diria res però suposo que ara ja és igual."
MIA: "Digues, què?"
LAURA: "Fa uns dies abans vam quedar al riu i em
va dir que ho volia fer.”
ESCENA 8 – RIU (Blanc i negre) - EXTERIOR / DIA
La Laura i el Pau estàn assegut aprop del riu.
Tiren pedres a l'aigua. Veiem com cauen a l'aigua i les ones es desfàn.
El pla-contrapla el veiem d'esquenes. De fons el riu.
LAURA: “No ho pots estar dient de debò. No et crec, Pau."
PAU: “No ho sé, ho he pensat moltes vegades."
LAURA: "I per què tens aquests pensaments? No ho entenc."
(desesperada)
PAU: "No ho sé. Em sento com si estigués
en un pou del que no puc sortir.
Ho intento, de debò que ho intento però no puc."
LAURA: "Però... has demanat ajuda a algú?
PAU: “Joder! He anat a varis psiquiatres i no estic millor.
Només m'exigeixen estar bé i ser feliç."
LAURA: "Això només és una etapa Pau.
D'aquí un temps tornaràs a estar bé. Ja ho veuràs."
PAU: "No ho sé... Estic molt cansat, Laura."
Silenci.
LAURA: "Joder, Pau. I què puc fer per ajudar-te."
PAU: "Res, no pots fer res."
Seguiexen tirant pedres.
Les veiem caure a l'aigua mentre es succeeix el diàleg.
LAURA: "Sempre he pensat que la
felicitat és com una papallona."
PAU: "Com una papallona? Per què?"
LAURA: "Si no te'n preocupes potser se't posa al damunt però si la vols atrapar segur que surt volant."
Silenci.
PAU: “Laura." (pausa)
LAURA: "Què?"
PAU: "M'has de prometre
que no li diràs a ningú el que t'he explicat, si us plau.”
LAURA: "No m'ho pots demanar això!
Els teus pares ho han de saber.”
PAU: "Si us plau, Laura! No ha han de saber."
LAURA: "Però per què?" (desesperada)
PAU: "Perquè no..."
Silenci.
LAURA: “Vale, t’ho prometo... però...
no ho faràs. Oi?" (sense estar del tot convençuda)
PAU: “Confio en tu, eh.”
S'abraçen. Parlen abraçats.
LAURA: "Si el que vols és espantar-me
ho has aconseguint, en serio."
Els dos abraçats de lluny amb el riu de fons.
ESCENA 9 – CEMENTIRI – EXTERIOR / DIA
SARA: “Laura! Sabies que ell ho faria i no has dit res!
Ni als seus pares.”
LAURA: “No! Pensava que no ho faria!
A més, li vaig prometre, joder!
MIA: "Com has pogut?!"
LAURA: "Us penseu que ha estat fàcil?”
MIA: “Jo flipo tia! Ho podies haver evitat.
Li podries haver salvat la vida.”
LAURA: “No, no podia haver evitat res.
Ell ho hagués fet igualment, tard o d’hora.”
ADRIÀ: "I tu què saps si més endavant se'n hagués ensortit."
LAURA: "I què haguèssiu fet vosaltres?
No em pensava que ho faria!"
ADRIÀ: “Jo no hagués pogut callar-m'ho.”
(fent que no amb el cap)
LAURA: “I la seva decisió?
No mereix cap respecte el que ell havia decidit.”
SARA: “El que ell havia decidit?
Si es podia evitar és igual el que hagués decidit.”
LAURA: “No Sara. L’hagués traït i a sobre ho
hagués acabat fent de totes maneres.”
MIA: “Jo flipo tia, no em tornis a parlar en ta vida!”
SARA: “Ves a la merda!!”
Marxen tots i deixen a la Laura sola.
Comença a sonar una música
(Chopin - Nocturne i C Sharp Minor (Nº 20) o Joep Beving - Etude)
Ella marxa.
ESCENA 10 – TREN – INTERIOR / DIA
La Laura viatge en tren.
El paisatge passa.
ESCENA 11 – PLATJA – EXTERIOR / DIA
La Laura arriba a la platja.
Seu a la sorra.
La veiem d’esquenes.
La Mia, l’Albert i l’Adrià arriben i seuen al seu costat.
LAURA: “Què feu aquí?”
MIA: “Sabiem que estaries aquí.”
LAURA: “(pausa, mirant l'horitzó)
Aquí ell era feliç.”
Silenci.
LAURA: “Ho sento. He fet el que he pogut.”
(posant-se les mans al rostre)
MIA: “No passa res. Les coses haurien
anat igual de totes formes.” (li passa la mà per l'espatlla)
LAURA: “És que em sento tant culpable, joder.”
SARA: “Laura, tu no tens la culpa de res.
Potser pdriem haver-lo ajudat més però ningú ho podia evitar.”
La Laura tanca els ulls.
SARA: “Haurem d’aprendre a viure sense ell.”
MIA: “Sí, un dia estàs aquí i l'endemà...”
Silenci.
ADRIÀ: “No ho sé...
Em sembla que res tornarà a ser com abans.”
LAURA: "No, res tornarà a ser igual."
La música puja. Càmera lenta.
La Laura s'aixeca i va cap a l'aigua. S'atura davant del mar.
Les onades mullen els peus.
D'esquenes. La Laura es treu la roba fosca (roba de color sota) i va cap a l'aigua.
La Mia, la Sara i l'Adrià s'aixequen i fan el mateix.
Van cap a l'aigua.
Tots jugant a l'aigua.
NEGRE.
MAKING OF: Joan Dausà "Que vingui algú".
------------------------------------------------
REPARTIMENT:
Laura:
Mia:
Adrià:
Sara:
Pau:
------------------------------------------------
PLA DE RODATGE:
BLOC 1: PASSADÍS INSTITUT + LAVABO
Escenes: 4 i 5
Personatges: Albert i Pau.
Hora i lloc: ¿??
Material: Motxiles i pot de pastilles.
BLOC 2: RIU
Escenes: 8
Personatges: Laura i Pau
Hora i lloc: ¿??
Material: Pedres.
BLOC 3: TANATORI
Escenes: 1, 3 i 6
Personatges: Laura, Mia, Albert i Adrià
Hora i lloc: ¿??
Material: Res.
BLOC 4: CEMENTIRI
Escenes: 7 i 9
Personatges: Laura, Mia, Albert i Adrià
Hora i lloc: ¿??
Material: Res
BLOC 5: TREN + PLATJA
Escenes: 2, 10 i 11
Personatges: Laura, Mia, Albert i Adrià
Hora i lloc: ¿??
Material: Banayadors i tovalloles (Mia i Pau), roba fosca més de color a sota per banyar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada