GRIS (2019)

PLUJA D'IDEES:

Grup Centre d'Esplai El Nus:

Transsexualitat
Diversitat funcional (persones sordes)
Les conseqüències de la tecnologia
Obsessió per l'autoimatge i el que pensen els altres
Influencer
Corrupció
Cyberbulling
Grooming (falses aparences a les xarxes)
Agorafobia i depressió

------------------------------------------------------

Grup INS Jaume Salvador i Pedrol:

Transtorns alimentaris
Discriminació de gènere
Malaties mentals
Suïcidi
Càncer
El dol i la mort
Classes socials
Persones transgènere

--------------------------------------------------------

Grup INS Francesc Ferrer i guàrdia:

Persones transgènere
Pansexualitat
Males influències
El dol i la mort
Masclisme i violència de gènere
Educació
Malalties mentals
Sexualitat

-------------------------------------------------------------

EL TEMA ESCOLLIT: LA SALUT MENTAL

------------------------------------------------------------------------

Posibles idees a desenvolupar:

- Autisme, depressió, bipolaritat, esquizofrènia, angoixa, suïcidi, transtorns alimentaris...

- Estrucutra en flash-backs. Des de l'intent de suicidi explicar la història.

- Autisme (Sèrie: Atípico) 

- Agorafòbia

- La necessitat de rebre atenció dels altres

- Les causes que desencadenen una malaltia mental

- La nota

- Responsabilitat global (família, entorn, escola, amistats...)

- Deixar de vire com una sortida

- Pot de pastilles, ambulància, llençar-se, assetjament.

- Recursos

- Comprensió i sentimiento d'acompanyament

- No voler ajuda, autoengany "estic bé".

- Narrar la història a partir del concepte d'urgència: Correr per evitar una situació i en aquest trajecte narrar la història en flsh-backs. O bé la persona malalta superant les pors o bé algu que corre per salvar-la.

- El laberint d'horta.

- Al principi veiem la noia estirada a terra, quieta i desenfocada darrera del pot amb pastilles per terra. Al final entenem que algú que ha entrat a últim moment les ha llençat a terra i en realitat està estirada i aquesta altra persona l'abraçada des de darrera.

- La nota ---- Avió de paper.

--------------------------------------------------------------------------------

Després de fer l'analisi del documental treiem els temes principals sobre els que haurà de parlar la nota i els diversos flashbacks.

1 - CULPABILITAT / RESPONSABILITAT

2 - EMOCIONS (Soledat, por, la medicalització...)

3 - ENTORN (Família, amics, el rebuig social, el silenci, la incomunicació...)

4 - LA VALENTIA DE DIR I ELS PREJUDICIS (L'estigma)

5 - SUPERACIÓ PERSONAL (Desenllaç (no flashback) - Un refugi, trencar el silenci, sentir-se acompanyat!)

Idea d'un flashback amb una contenció mecànica.

---------------------------------------------------------------------------------

Després de detectar el problema argumental de la nota (quan tornem al present que ensenya la imatge?) elaborem una sortida a aquest problema:

SINOPSI:

Dues noies comparteixen habitació a l'hospital.
Una a cada llit. Es presenten i parlen.

Un ambient oníric a l'hospital. Tot molt pàlid, sobreexposat. 

No hi ha ningú per l'hospital. És buit. En silenci.

Ella pregunta perquè.

A vegades no la troba. La busca. 

L'explica perquè és allà. Que ha intentat prendre's la vida.
L'altra contesta que ella poc ha pogut sortir de l'hospital. Dels somnis que té. De les coses que li queden per veure i per viure. L'amor per la vida. Va en cadira de rodes?

Parlen de la incomunicació, de les causes de la depressió, de l'entorn, del silenci, de la frustració, de qua ningú la trobarà a faltar, sobre les ganes de deixar de viure, dels sentiments (la por i la soledat), de la culpa però sobretot de la valentia, de la resiliència, de triar benestar (estar bé), de la superació personal i de la importancia de sentir-se acompanyada i estimada.
Tota l'estona una és el pol positiu (l'optimisme) i l'altre el negatiu (el pesimisme)

Veiem els diferents flashbacks. Amb colors vius!

En algun moment la busca de nou. És al terrat mirant la posta de sol.
"Sembla que he pogut veure una altra sortida de sol" (amb els ulls tancats, gaudint)

Al final de tot s'abraçen i li diu "Desperta!"

Ella desperta. Ara sí, sentim el soroll d'hospital. Ambulàncies, gent, el "bips" de la máquina.
La seva família és allà. Els amics i amigues també hi són. S'alegren de que desperti!

El llit del costat és buit.
Pregunta per la noia però no existeix ninguna companya d'habitació.

Ho ha somiat?

------------------------------------------------------------------------------

GRIS

ESCENA 1 - HABITACIÓ HOSPITAL - INTERIOR / DIA

Primer pla de la Xènia amb els ulls tancats. Llarg.
Sona una música fins al segon 39.

XÈNIA (En off, lent, pesat): 
"Estic trista. 
I cansada.
A vegades... m'agradaria deixar de ser.
Marxar lluny... i que ningú em trobés.
Dormir profundament.

S'acaba la música i la Xènia obre els ulls.

NEGRE + TÍTOL

Sobre negre comença a sonar el beep d'un hospital.

FADE IN 

A l'habitació de l'hospital la Xènia amb bata de pacient està estirada a un llit mentre la Laura (també amb bata de pacient) mira per la finestra asseguda a una cadira de rodes (o amb crosses).

XÈNIA: "Hola?"

La Laura es gira i s'acosta.

LAURA: "Hola. Què tal?
Ja t'has despertat?" (tendre)

XÈNIA: "On som? Qui ets tu?" 
(adormida i mirant al voltant)

LAURA: "Em dic Laura. I tu?"

XÈNIA: "Jo em dic Xènia."

LAURA: "Per què estàs aquí, Xènia?"

XÈNIA: "No ho sé...
Suposo que m'he cansat de finjir que estic bé. 
Que tot va bé."

LAURA: "Què vols dir? 
No t'entenc..."

(Silenci)

XÈNIA: "M'he pres un pot sencer d'antidepressius... 
per acabar amb tot.
Però ja veus, ni això m'ha sortit bé."

LAURA: "Què irònic. Tu has intentat acabar amb la teva vida i jo estic aquí lluitant per no perdre la meva..." 

(Pausa)

XÈNIA: "Per què? Què et passa?"

LAURA: "Fa temps que em van trobar un càncer."

XÈNIA: "Ostres (silenci) em sap molt greu."

LAURA: "No, no. Ja està! Ara ja estic curada.
De fet, espero que avui em donguin els resultat
i demà ja podré marxar cap a casa.

XÈNIA: "Que bé! Deus tenir ganes de marxar, no?"

LAURA: "Sí, porto molt temps aquí tancada.
Estic farta d'hospitals, metges i proves.
Tinc ganes de sortir i fer mil coses... (pausa)
 Però sobretot tinc ganes d'estar a casa amb la meva família."

XÈNIA: "Ppppfff. Jo no puc dir el mateix..."

LAURA: "Per què?"

XÈNIA: "Perquè tots passen de mi. 
Per ells només sóc un problema."

Treu un pot de pastilles gairebé buit de la butxaca i el mira.

XÈNIA: "Crec que estaràn millor sense mi."

LAURA: "No diguis tonteries!"

XÈNIA: "No ho sé... Sempre que intento explicar el que em passa
o com em sento tenen coses millors a fer.
(Pausa)
Suposo que no valorem el que tenim fins que ho perdem... 
(pensativa mirant el pot)

ESCENA 2 - LAVABO CASA - INTERIOR / DIA

La Xènia te un pot de pastilles ple a les mans.
El mira i finalment el guarda a la butxaca i surt.

ESCENA 3 - HABITACIÓ CLAUDIA - INTERIOR / DIA

La Claudia està asseguda davant de l'escriptori amb una llumeta. Llegeix un llibre de psicologia.
La Xènia truca a la porta i obre.

XÈNIA: "Claudia... puc parlar amb tu un moment?" 

(fluixet per no molestar massa)

CLAUDIA: "Què vols? No tinc temps ara Xènia. Tinc un exàmen demà 

i ho porto fatal!" (desesperada)

XÈNIA: "És important, si us plau."

CLAUDIA: "Ostia Xènia! T'estic dient que no puc ara!"

XÈNIA: "Només serà un moment..."

CLAUDIA: "No entens les coses, o què?" 

XÈNIA: "Ets tu la que no enten les coses. 
És igual, que et vagi molt bé l'exàmen. (amb ironia)

La Xènia tanca la porta.
La Claudia segueix estudiant.

ESCENA 4 - MENJADOR - INTERIOR / DIA

Al sofà està l'Edu jugant a la Play.
La Xenia arriba i es posa davant de la pantalla.

EDU: "Però què fas!! Aparta!!"

XÈNIA: "Edu, pots parlar un segon?"

EDU: "No! No puc! Papaaaa!!"

XÈNIA: "Ets imbècil, oi?!"

EDU: "A sobre! Vens aquí, em tapes la pantalla 
i a sobre em dius imbècil? Però de què vas?!  

XÈNIA: "Per què us costa tant, joder?!

EDU: "Va, aparta Xènia!"

XÈNIA: "Ja m'aparto, ja m'aparto! 

Juga a la teva merda de videojoc!"

La Xènia marxa.
L'Edu es queda jugant al videojoc.

ESCENA 5 - CUINA - INTERIOR / DIA

El pare està cuinant.
La Xenia arriba.

XÈNIA: "Papa. Tens un moment. Haig de parlar amb tu..."

PARE: "És clar carinyo. Em pots ajudar, si us plau? 
Va, ves parant taula." 

XÈNIA: "És important papa..."

PARE: "Va, segur que no és tan important com parar la taula."

La Xènia agafa els coberts d'un calaix.

XÈNIA: "Últimament no sé que em passa... 
em sento molt trista i aixafada."

PARE: "Joder! Merda! Ara se m'ha cremat! Vols fer el favor Xènia! Porto un dia horrible i només em faltes tu amb les teves tonteries."

XÈNIA: "Quines tonteries?!"

PARE: "Sí collons! Tot anirà bé. 
Sigui el que sigui no serà per tant."

XÈNIA: "Però què us passa a tots?! No podeu escoltar.
Tant poc us importa el que em passa?!"

La Xènia marxa.

ESCENA 6 - LAVABO - INTERIOR / DIA

La Xènia es tanca al lavabo amb el valdó. 
Truca a una amiga.

ESCENA 7 - PARC - EXTERIOR / DIA

L'amiga està amb un grup de gent. 
Mira el telèfon i veu que és la Xènia. 

INÉS: "Ostia! Que pesada la Xènia."

SARA: "Agafa'l no? Potser és important."

INÉS: "Va, segur que no és res!"

La Inés guarda el telèfon.

ESCENA 8 - LAVABO - INTERIOR / DIA

La Xènia penja.
Es mira al mirall.

XÈNIA: "I tu què? Tu tampoc vols escoltar-me, oi?

M'és igual! Us odio a tots!! A tu a la que més!"

El pare pica a la porta.

PARE: "Xènia?"

XÈNIA: "DEIXA'M EN PAU!!!"

PARE: "Obre si us plau Xènia!"

La Xènia obra l'aixeta, agafa aigua amb les mans i se la llença per la cara fregant-se fort. Queda tota desmaquillada. Repeteix l'acció.

ESCENA 9 - LAVABO HOSPITAL - INTERIOR / DIA

La Xènia es llença aigua a la cara. Es mira.
Mira estranyada al seu voltant. Torna a estar a l'hospital.
Truquen a la porta.

LAURA: "Xènia! Obre! Què fas?"

La Xènia obre la porta.

LAURA: "Què fas? Portes molta estona tancada al lavabo."

XÈNIA: "Ho sento. Estava... somiant... crec."
(estranyada)

LAURA: "Va, surt."

Les dues surten.

ESCENA 10 - HABITACIÓ HOSPITAL - INTERIOR / DIA

Les dues entren a l'habitació i seuen al llit.

XÈNIA: "M'agradaria mirar-me al mirall i sentir-me orgullosa de mi mateixa. Però només em sento culpable de tot!

(Pausa)

XÈNIA: "A vegades em sambla com si cadascú visques sol
en el seu univers a milers de kilometres de la resta."

LAURA: "T'entenc, és dur quan la gent no t'escolta."

XÈNIA: "L'únic que em saben dir és que no pateixi, que el que em passa és normal, que només és un època i que tard o d'hora passarà."

LAURA: "I tenen raó. La tristesa sempre acaba marxant."

XÈNIA: "Doncs a mi no em marxa! I el pitjor de tot és el silenci. Estic farta de fer veure que tot va bé.
(Pausa)Encara que ens faci mal hem de parlar. 
Per què he de viure sempre en silenci?"
(pausa)Sí, tinc depressió! Ara ho puc dir sense més però he estat tant temps callant."

LAURA: "Xènia. La gent només ens pot acompanyar en part, hi ha molts troços del camí que els hem de fer tot sols."
(pausa) Tots lluitem per no estar tristos, no?"

XÈNIA: Sí, però a tu per exemple ningú et dirà que no estàs bé perquè no vols. A ningú se li acudeix. En canvi amb les malaties mentals sí. Em fa gràcia, com si poguessis escollir!

Piquen a la porta.
Entra una doctora. 

DOCTORA: "Hola, bon dia. 
Veig que ja us heu conegut.
Què tal Xènia? Com estas?

XÈNIA: "Bé, gràcies."

DOCTORA: "Laura, haig de parlar amb tu un moment. 

LAURA: "Ja estàn els resultats! 
I què? Quan podré marxar?

DOCTORA: "A veure, vine..."

La doctora l'acompanya fins l'altre llit i passa la cortina. 
Seuen.

DOCTORA: "Em sap greu Laura. El càncer segueix creixent.
Semblava que amb el nou tractament estava més controlat
però els resultats de l'últim TAC no són bons."

LAURA: "I això què vol dir?"

DOCTORA: "Que encara haurem de fer 
més sessions i anar veient com evoluciona."

LAURA: "Però si... ja estava. Ja estava, joder!!"

DOCTORA: "Em sap greu Laura."

LAURA: "Només vull marxar d'aquí!!"
(desesperada)

DOCTORA: "De debò que em sap molt greu però no
hi podem fer res més. D'acord?"

La doctora marxa. La Laura plora.

La Xènia s'aixeca i obre la cortina una mica treient el cap.
S'apropa i s'asseu al seu costat.
Li passa la mà per l'espatlla i la Laura se li llença als braços plorant.

Pausa.

XÈNIA: "És molt egoísta però no 
volia que marxessis encara..."

LAURA: "Em quedo per tu, eh!" 

(fent broma de forma dolorosa i aixegant-se les llàgrimes)

LAURA: "És tot tant injust. Tan injust!
Em queden tantes coses per fer... (Pausa).

XÈNIA: "A fora les coses tampoc són tan maques."

LAURA: "Les coses només són tal i com
les vius per dins."

ESCENA 11 - DISCOTECA - INTERIOR / NIT

Veiem gent bebent i rient.
Ballant. Amb llums de colors i una música molt forta.
Aseguda en un racó amb un got a la mà veiem a la Xènia.
Dues amigues s'acosten.

MÒNICA: "Què fas aquí? Va, vine a ballar, no?!"
(cridant per la música forta)

XÈNIA: "No en tinc ganes."

JÚLIA: "Sempre estàs igual!"

MÒNICA: "Sí. No sé perquè vens, total per quedar-te en un racó asseguda...

JÚLIA: "Va, anem... Tu t'ho perds!"

Les amigues marxen.
S'acosta un noi i seu al seu costat.

NOI: "Hola. Puc seure?

La Xènia arronssa els ombros com si no li importés.

NOI: "Què fas aquí sola? Estas bé?"

XÈNIA: "Sí, estic bé."

NOI: "Per què no balles?"

XÈNIA: "No et sento!"

NOI: "Que per què no balles?"

XÈNIA: "No en tinc ganes."

NOI: "Segur que amb un altre 
cubata ho veus tot diferent."

Li dóna el seu got però la Xènia no l'agafa.

XÈNIA: "No, no puc beure alcohol..."

NOI: "Per què no? Va beu."

XÈNIA: "Que no puc et dic!"

NOI: "Per què?"

XÈNIA: "Per res."

Silenci.

NOI: "Em dic Joan. I tu?"

XÈNIA: "Xènia."

NOI: "Com?"

XÈNIA: "XÈNIA!!"

Es fan dos petons.

NOI: "I que fas? Estudies?"

XÈNIA: "Sí, 4t d'ESO."

NOI: "Què fort! Jo també." 

XÈNIA: "Doncs sembles més petit."

NOI: "I per què estàs aquí tan sola? 
T'ha deixat el novio?"

XÈNIA: "Què?"

NOI: "QUE QUÈ ET PASSA?!"

XÈNIA: "Res, que no em passa res, joder!"

NOI: "Espera, ho adivino... T'has barallat amb una amiga?"

XÈNIA: "Que va... Si t'ho dic marxaràs corrent." 

NOI: "Segur que no és per tant."

(pausa)

XÈNIA: "Tinc depressió."

NOI: "Què?"

XÈNIA: "QUE TINC DEPRESSIÓ!!"

NOI: "Ostres... Depressió. (Pausa) 
Em sap greu..."

Silenci incòmode.

NOI: "Bueno Xènia. M'alegro molt de coneixe't. 

Haig de marxar que m'estan esperant els colegues."

Li fa dos petons i marxa.
El Noi comenta amb un colega fluixet mirant a la Xènia.
La Xènia els mira. Molt trista. S'aixeca i marxa.
Pel camí cap a la porta tot de gent ballant li barra el pas.
Ella intenta obrir camí. Tothom molt content i eufòric.
Ella plorant. Es tapa la cara amb les mans volent desapareixer.

ESCENA 12 - HABITACIÓ - INTERIOR /DIA

La Xènia té les mans a la cara. Les treu a poc a poc.
Mira al seu voltant. Estranyada. La Laura no hi és.
S'aixeca del llit i surt.

ESCENA 13 - HABITACIÓ - INTERIOR /DIA

La Xènia recorre els passadíssos de l'hospital. A dreta, a esquerra. Puja i baixa escales. Sembla perduda.

ESCENA 14 - FINESTRA HOSPITAL - INTERIOR /DIA

Veiem la Laura al fons del passadís. Mirant per una finestra en la seva cadira de rodes. 
La Xènia arriba fins on és ella.

XÈNIA: "T'estava buscant."

LAURA: "Es que necesitava sortir
de l'habitació una estona."
(mirant a fora)

XÈNIA: "Ho sento, t'agobio, oi? 

LAURA: "No gens."

XÈNIA: "És que necessito seguir parlant amb tu."

LAURA: "És clar. No passa res."

La Xènia s'asseu al seu costat.

XÈNIA: "No ho sé... a poc a poc em vaig anar tancant cada vegada més en mi mateixa. Sense contestar el telèfon, deixant d'anar a l'institut, sense quedar amb ningú, sense sortir de la meva habitació...
Només volia dormir per deixar de patir ni que fos una estona.

(pausa)
A més tothom es pensa que amb tot això només vull cridar l'atenció, com si no volgués estar bé, com si ho hagués triat. 

(Silenci)

No ho entenen. La tristesa et paralitza, et desmotiva. 

Els metges em van dir que això és deia abulia. Suposo que necessiten noms per pensar-se que entenen el que ens passa."

ESCENA 15 - PORTAL CASA XÈNIA - EXTERIOR /DIA

L'Enric arriba fins al portal i truca al timbre.

XÈNIA: "Sí?"

ENRIC: "Hola? Xènia? Sóc l'Enric."

XÈNIA: "Puja, puja."

La porta s'obre i l'Ernic entra.

ESCENA 16 - PORTA CASA XÈNIA - INTERIOR /DIA 

La Xenia obre la porta.

ENRIC: "Hola Xènia."

XÈNIA: "Hola. Passa."

L'Enric entra.

XÈNIA: "Què fas aquí?"

ENRIC: "Té (mentre li dona els apunts). 

T'he vingut a portar els apunts, com que fa dos setmanes 

que no vens a l'insti he pensar que t'anirien bé."

ENRIC: "Ah... gràcies."

Silenci.

ENRIC: "Bueno..."

XÈNIA: "Vols alguna cosa per prendre?"

ENRIC: "No, no, gràcies."

ENRIC: "I què? Com va tot?"

XÈNIA: "Aquí... poca cosa."

ENRIC: "Et trobem a faltar..."

XÈNIA: "Ah sí?"

ENRIC: "És clar."

XÈNIA: "I la Inés? Com està?

ENRIC: "Bé, com sempre.
(Pausa)
Perdona, puc anar al lavabo?"

XÈNIA: "Sí, sí... està al fons a la dreta."

L'Enric surt.

La Xènia es queda miran els apunts, els abraça i somriu. 

Surt.

ESCENA 17 - PASSADÍSSOS HOSPITAL - INTERIOR /DIA 

La Xènia passa pel passadís amb els apunts a la mà.

Escolta l'Enric darrere la porta com parla.

Para l'orella a la porta.

ESCENA 18 - LAVABO - INTERIOR / DIA

L'Enric parla pel telèfon.

ENRIC: "Quin pal! Sí, encara estic aquí a casa la Xènia. (Silenci) No, no pireu encara. D'aquí res arribo. (Silenci) Sí, està súper rara. A més no sé ni què dir-li. No sé perquè el Josep Maria m'ho ha demanat a mi que vingués? Espero que em pugi nota per això. (Silenci) Vull marxar d'aquí! Està fatal! Li diré que haig d'anar a estudiar o alguna cosa. Espereu-me, eh! Ara vinc."

ESCENA 19 - PASSADÍS - INTERIOR / DIA

La Xènia marxa cap al menjador i escoltem la cadena del lavabo.

L'Enric surt del lavabo.

ESCENA 20 - PORTA CASA XÈNIA - INTERIOR /DIA 

ENRIC: "Bueno Xènia... jo marxaré."

XÈNIA: "Sí, has d'anar a estudiar, oi?"

ENRIC: "Sí." (estranyat)

XÈNIA: "T'acompnayo a la porta."

L'Enric agafa les coses i surten.

ENRIC: "Adéu Xènia. M'alegro d'haver-te vist."

XÈNIA: "Adéu Enric. 
La propera vegada si és obligat no cal que vinguis.

Jo també espero que et pugin la nota."

Tanca la porta fort.
S'arrepenja a la porta i llença els apunts per terra.
A poc a poc, arrosegant l'esquena per la porta cau a terra amb el cap entre els genolls.

ESCENA 21 - FINESTRA HOSPITAL - INTERIOR / NIT

Amb el cap entre els genolls. Aixeca la mirada.
Està sola. Estranyada.
S'aixeca i marxa.

ESCENA 22 - PASSADÍSSOS HOSPITAL - INTERIOR / NIT

Sona una música.
La Xènia recorre els pasadíssos de l'hospital. Torna a estar perduda. 

ESCENA 23 - ESCALES DE L’HOSPITAL - EXT. / DIA

La Xènia puja per les escales fins arribar a una porta.
Llum de dia. Molta. Começa a sonar la música.

ESCENA 24 - TERRASSA DE L’HOSPITAL - EXT. / DIA

La Xènia obre la porta. La llum la cega.
Al terrat està la Laura, dreta. Al costat hi ha les crosses. 
La Xènia arriba fins al seu costat. 

XÈNIA: "T'he buscat per tot l'hospital." 

LAURA: "Ssshhh..."

(Pausa)

LAURA: "Aquest és el meu racó. Cada tarda pujo aquí i per una estona ho oblido tot."

La Xènia somriu i mira l'horitzó. Pausa.

LAURA: “Avui ha sigut una posta de sol preciosa.” 

(Amb els ulls tancats i somrient)

(Silenci)

LAURA: "Xènia, la vida a vegades 
és una puta merda.
Però a vegades també pot ser maravellosa."

Miren juntes la posta de sol.
Les seves mans es troben i s'entrelliguen.
La Xènia tanca els ulls suaument, amb plaer.
La Laura la mira.
Suaument la Xènia recolça el cap sobre la espatlla de la Laura.
Les veiem des de lluny.

Negre.

La música baixa.
El so de l'hospital: ambulàncies, gent amunt i avall, màquines...

ESCENA 25 - HABITACIÓ DE L’HOSPITAL - INT / DIA

La Xènia obre els ulls.
Està estirada al llit.
La família i els amics són al seu voltant.

PARE: “Hola Xènia.” 

(Molt suaument)

XÈNIA: “Hola.” 

(Molt adormida i mirant-los a tots)

MARE: “Com estàs?”

XÈNIA: “Bé.”

La Xènia per entre la gent mira al llit del costat. És buit.

XÈNIA: “On està la Laura?” 

(Fluixet i confosa)

MARE: “Qui és la Laura, carinyo?”

XÈNIA: “La noia que hi havia aquí al llit del costat.” 

(Incorporant-se)

PARE: “No t’aixequis, no t’aixequis. 

(Mentre la reclina de nou) 

Portes dormint 3 dies i durant 

tota aquesta estona no ens hem mogut del teu costat.”

XÈNIA: “Què? No pot ser! Aquí al costat hi havia una noia de la meva edat...”

MARE: “No. (Negant amb el cap) 

Ho deus haver somiat. Aquí no hi ha hagut 

ningú en tota l’estona. Va, ara descansa.” 

(Suaument mentre l’acarona)

La Xènia torna a mirar el llit buit.
Sona la música de nou.

XÈNIA: "Gràcies."

MARE: "Gràcies per què?"

XÈNIA: "Per portar-me a la vida."

Es reclina al llit.
Entra música (final)

XÈNIA (en off): No vull mirar més avall.

Al fons, tot és fosc.

Avui vull sentir que hi sóc.

Vull mirar a munt.

Vull alçar el vol.

Tanca els ulls de cop.

Negre i crèdits.

-------------------------------------------------------

REPARTIMENT:

XÈNIA I LAURA:

Mònica i Anaïs

GERMANA GRAN:

Ènia

AMIGUES DISCOTECA:

Inés i Irene Fernández

NOI DISCOTECA:

Mikhail

GERMÀ PETIT:

David

COMPANY CLASSE:

Enric

AMIGUES TRUCADA:

Dúnia

Irene

PARE:

Josep Maria

MARE:

Rosa

DOCTORA:

???

----------------------------------------------------

PLA DE RODATGE:

BLOC 1: CASA I TERRAT:
Diumenge 10 de març a les 9h a l'Estació RENFE (Sant Joan Despí)

ESCENES: 2, 3, 4, 5, 6 i 8 + 15, 16, 17, 18, 19 i 20. + 24

LOCALITZACIÓ: Casa

PERSONATGES: Xènia, Laura, germana gran, germà petit, pare i company classe.

MATERIAL: Pot de pastilles, llibre psicologia, mando play, sopar, motxilla i apunts Enric.+ Bates malaltes (x2), sabatilles i cadira de rodes (o crosses)

BLOC 2: PARC I DISCO:
Divendres 15 de març a les 16h al Bulevard

ESCENES: 7 i 11

LOCALITZACIÓ: Parc i discoteca.

PERSONATGES: Xènia i Laura, Amigues trucada + amigues discoteca, noi discoteca i extres (molts)

MATERIAL: Gots de plàstic, fantes i llums de colors.

BLOC 3: HOSPITAL:
Dissabte 23 de març a les 8,30h a l'Estació RENFE (Sant Joan Despí)

ESCENES: 1, 9, 10, 12, 13, 14, 21, 22, 23 i 25.

LOCALITZACIÓ: Hospital

PERSONATGES: Xènia i Laura, Doctora + Pare, mare, germana gran i germà petit.

MATERIAL: Cadira de rodes (o crosses), coliri, bates malaltes (x2), sabatilles, bata doctora i informes, pot de pastilles.