---------------------------------------------------------------------------------------
L’INFERN
ESCENA 1 – AQUARI – INTERIOR / DIA
Peixos de colors naden en un aquari.
Mentre sona una música apareixen els crèdits.
La música acaba.
La MIA i l'ANDREA (vesteixen roba clara o de color) estàn d'esquenes a càmera, a contrallum, mirant un aquari gegant.
Pla-contrapla des de darrere.
MIA: “Són preciosos, oi?” (embadalida, sense mirar-se)
ANDREA: “Sí, mira aquell vermell que mono.” (senyalant)
MIA: “M’encanten. Són hipnòtics.”
ANDREA: “Ja, em podria passar hores mirant-los.”
Pausa. Mirant els peixos.
ANDREA: “Mia..." (es miren)
MIA: "Què?"
ANDREA: "Tinc una cosa per tu.” (somrient)
MIA: “Què?”
ANDREA: “Té, obre-ho.” (li dona)
MIA: “Per què?” (mira la capseta estranyada)
ANDREA: “No ho sé, per què sí.” (somriu)
MIA: “Perquè m’estimes?”
ANDREA: “Ets tonta? Va, obre-ho.”
La MIA l'obre. Treu una pulsera.
MIA: “Oh, que maca! (mirant-la.) És preciosa!”
ANDREA: “En serio? T’agrada?”
MIA: “Molt! Gràcies."
S'abraçen.
MIA: "Però…”
ANDREA: “Què passa?
Es pot canviar si no t’agrada, eh.”
MIA: “No, no és això... és que...
et deu haver costat molt.”
ANDREA: “Què dius? No passa res.”
MIA: "Gràcies."
La MIA li fa un petó a la galta a l'ANDREA.
MIA: “M'ajudes?"
(apropant-li el canell i la pulsera)
L'ajuda a posar-se la pulsera.
De lluny li acaba de posar la pulsera.
La MIA l'agafa de la mà i surten contentes.
MIA: "Va, anem. Encara hem de veure els peixos tropicals (mentre s'allunyen), els pinguïns, els cavallets de mar, els taurons, les rajades..."
La càmera es queda un moment veient l'aquari en silenci.
Torna a pujar la música.
Agafades de la mà corren per diverses estançes de l'aquari.
Miren peixos i els imiten jugant.
Miren peluixos de la botiga de souvenirs.
Fan bromes com si una foca blanca de peluix se les menjés.
ESCENA 2 – MAREMAGNUM – EXTERIOR / DIA
Es fan "selfies" amb la foca. Polaroid.
Pujades a un cotxe de joguines. La foca condueix.
Menjant un gelat asegudes a un banc. Li dones una mica a la foca i l'acaricien. Riuen.
Caminant fent equilibris per una repisa amb les mans agafades.
A la platja, els peus nus a l'aigua, corrent perseguint-se, una pujada sobre l'altre a cavallet...
Es fan una foto Polaroid estirades a la sorra.
De "shooping", es proves ulleres jugant a una botiga. Foto Polaroid.
Algún vestit.
ESCENA 3 - BOTIGA DE ROBA – INTERIOR / DIA
L'ANDREA i la MIA miren roba. Baixa la música.
La MIA agafa uns pantalons.
MIA: “Mira, t'agraden?”
(mentre li ensenya els pantalons)
ANDREA: “Si, estàn guai.” (poc convençuda)
MIA: “És que és el cumple del Marta i no
li he comprat res encara. (mirant els pantalons)
ANDREA: “Quina Marta?”
MIA: “Buah, són súper cars… (mentre mira el preu)
ANDREA: “Miaaa?” (repetint)
MIA: “Què?”
ANDREA: “Qui és la Marta?”
MIA: “Joder! T'he parlat d’ella mil cops.
Que anem juntes al gimnàs.”
ANDREA: “No recordo que em
parlessis de cap Marta del gimnàs.”
MIA: “És que no m’escoltes.” (rient)
ANDREA: (OFF): “M’havia parlat de la Marta?
Per què li vol comprar un regal?
I a mi? A mi no em compra res?”
MIA: “Ei... (mirant-la de sota cap a dalt)
no estaràs gelosa, oi?”
ANDREA: “Gelosa? (aixeca el cap)
Per què? No, que va.”
MIA: “Bueno... ja m’agrada.
Això vol dir que t’importo no?” (somrient)
ANDREA: "Què dius?"
MIA: (mirant els pantalons) "Va, me'ls quedo."
Surten.
Arriben a la caixa.
MIA: "Hola, aquests pantalons, si uns plau."
(mentre els deixa al mostrador)
DEPENDENT BOTIGA: "Molt bé (plegant-los)
Són, 49,90€. Amb targeta o en efectiu?"
MIA: "Efectiu." (li dona els diners)
DEPENDENT BOTIGA: "...i els 10 centims."
(mentre li dona el canvi i la bossa amb els pantalons)
MIA: "Molt bé, adéu, gràcies." (ho agafa)
ANDREA: "Adéu."
DEPENDENT BOTIGA: "Adéu, gràcies."
Surten de la botiga amb la bossa. S'allunyen. Pausa.
ESCENA 4 – GIMNÀS – EXTERIOR / DIA
Al gimnàs hi ha gent fent màquines. (PG)
La MIA (vestida d'esport) fa exercicis a una màquina. Pausa.
S'acosta la MARTA.
MARTA: "Ei, Mia. Marxo que he quedat amb unes amigues."
La MIA para de fer exercici.
MIA: "Vale, vindràs demà?"
MARTA: "Demà... (pensa) Sí, crec que si."
MIA: "Vale."
MARTA: "Ai, et volia comentar... estic preparant
una festa amb les d'aquí el gimnàs per
celebrar el meu cumple. T'apuntes?"
MIA: "Quan?"
MARTA: "El dissabte."
MIA: "Mmmmm, et dic alguna cosa, en principi si."
MARTA: "Vale, guai. Després t'obro i et dic
com quedem, vale?"
L'ANDREA arriba al gimnàs, rere un vidre les veu xerrant. Riuen.
No les escolta rere el vidre.
ANDREA (En Off): "Aquesta deu ser la Marta.
Mira-les, semblen molt contentes juntes."
La MARTA i la MIA riuen. Sense escoltar-les.
Es fan dos petons i la MARTA marxa.
L'ANDREA ho mira. La MARTA passa pel costat de l'ANDREA.
ANDREA (en off): "Està claríssim, se li cau la baba per aquesta tia.
Mira com l'agafa per la cintura i com riuen juntes."
(mirant-la com passa pel seu costat i s'allunya).
Joder... És molt més guapa que jo."
L'ANDREA pica al vidre avisant a la MIA. / S'acosta a la MIA.
La MIA ho escolta i es gira, la veu rere el vidre, la saluda.
L'ANDREA també la saluda.
Intenten parlar però no escolten res de l'altre costat del vidre.
L'ANDREA li fa senyals de que no escolta res i d'anar a parlar a fora.
Surten. Pausa.
MIA: “Ei, què fas aquí?”
ANDREA: “Mira, passava per aquí i
com que sé que surts a les cinc...”
MIA: "Que bé que hagis vingut a buscar-me...
Em dutxo en un segón i surto, vale?"
ANDREA: "Aquella amb qui parlaves és la Marta, oi?"
MIA: "Sí."
ANDREA: "És molt guapa, no?"
MIA: "Què dius?" (estranyada)
ANDREA: “Aquesta tia es vol liar amb tu, Mia.
Que no ho veus?”
MIA: “Però què dius?
Ens portem bé, i ja està.”
ANDREA: “Ja, segur...”
MIA: “A més crec que és hetero.”
ANDREA: "Ja et dic jo que li moles."
MIA: "Va, Andrea, si us plau..."
ANDREA: “A més, us dutxeu juntes, no?”
MIA: “Clar que ens dutxem juntes!"
ANDREA: "No sé..."
MIA: "Què passa?"
ANDREA: "Que... no vull que estiguis amb ella."
MIA: "Ah, molt bé, doncs no deixaré de venir al gimnàs..."
ANDREA: "No, però no sé, podríes venir a
hores en que ella no hi fos."
MIA: "Què dius? Estic flipant, som amigues, ja està.
No passa res Andrea, en serio."
ANDREA: "No sé..." (fent que no amb el cap)
MIA: "Va, no et ratllis.
Espera'm a fora que ara surto,
vaig a dutxar-me."
La MIA marxa.
L'ANDREA es queda ratllada.
ESCENA 5 – CARRER - EXTERIOR / DIA
La MIA surt de casa, va molt arreglada, amb un vestit i un bolso.
S'allunya carrer amunt.
Darrere la cantonada l'ANDREA treu el cap.
ANDREA: "A on va tan arreglada?
Però si m'havia dit que avui
havia de cuidar a la seva tieta."
Surt darrere seu.
La MIA camina pel carrer.
L'ANDREA la segueix, amagant-se.
La MIA es troba amb la MARTA que la espera aseguda a la taula d'una cafeteria prenent un cafè/aseguda a un banc d'una plaça.
ESCENA 6 – PLAÇA/CAFETERIA – EXTERIOR / DIA
Quan es troben la MIA i la MARTA es saluden fent-se dos petons.
L'ANDREA ho mira amagada des de lluny.
Parlen però no escolta res.
ANDREA (en Off): "Ho sabia, ho sabia... joder!
Lo de la seva tieta era
una excusa per no quedar amb mi.
Està claríssim, m’està enganyant.”
Segueixen parlant entre elles.
ANDREA (en Off): "Joder Mia. Tant t'agrada aquesta tia?"
Les dues s'agafen la mà i marxen contentes rient.
ANDREA (en off): "Merda, marxen.
A on deuen anar? Les segueixo?
No, és igual. Encara em veuràn."
L'ANDREA marxa en direcció oposada.
S’allunya carrer avall. Pla general. Pausa.
ESCENA 7 – PORTA DE CASA – EXTERIOR / TARDA
Núvols de tempesta. Sona un tró a la llunyania.
L'ANDREA espera al portal. Mira el rellotge de canell.
Agafa el telèfon i marca "Mia".
Sonen els "tuts" del mòbil.
Orange: "Información gratuita de Orange.
El número de telefono al que llama está apagado o..."
L'ANDREA penja amb cara d'enfadada.
La Mia arriba des del cap del carrer amb una bosa de comprar roba.
MIA: “Ho sento, ho sento
(atrafegada) arribo súper tard."
ANDREA: "Joder, Mia.
Porto 40 minuts esperant-te."
MIA: "Ja ho sé, ja ho sé, perdona... (encara atrafegada)
és que m’he distret.”
ANDREA: “A on has anat?”
MIA: “Ja t’ho vaig dir, he anat a cuidar a la meva tieta.
I després he passat per una botiga i m'he comprat un vestit."
(ensenyant-li la bossa)
ANDREA: “I per què no agafes el telèfon?”
MIA: “Perdó, estava distreta.”
ANDREA: “Distreta? T’he trucat mil cops.”
MIA: “Ai, no sé, estava comprant i tenia
el mòbil en silenci. No és cap delicte, no?”
ANDREA: “Molt bé (irònic), tu passant-ho bé comprant
i jo aquí plantada esperant-te.
MIA: “Ostres Andrea, ja t'he dit que em sap greu."
ANDREA: "I la teva tieta? Com està?" (amenaçant)
MIA: "Bé, és només una grip forta."
ANDREA: "Ja... una grip forta... si...
Estaves amb la Marta, oi?”
MIA: “Per què? Com ho saps?"
ANDREA: "Us he vist. Què feies amb ella?
MIA: “M'ha acompnayat a comprar, te molt gust per la roba
i li he demanat que m'ajudi a triar un vestit.”
ANDREA: “I per què no m’havies dit
que quedaves amb ella?”
MIA: “Joder! Si t’arribo a dir que estic
amb ella mira com et poses!"
ANDREA: "Ah, i és molt millor dir-me una mentida, no?!"
MIA: "No era cap mentida!
Després de comprar he anat a casa de la meva tieta."
ANDREA: "Sí, clar. Pobreta, la febre, sí, sí." (irònica)
MIA: "T’ho he dit mil cops, no m’agrada la Marta, joder!
T’ho pots ficar al cap d’un cop?!
(mentre li pica al cap amb el dit).
ANDREA: “Ja, sí, segur…”
MIA: “En serio, al final, si segueixes així et
donaré motius de debò per desconfiar, eh.”
ANDREA: “Què vols dir?”
MIA: “Va, és igual, deixa-ho estar, si us plau.”
Obre la porta amb les claus i entren.
ESCENA 8 - REPLÀ - INTERIOR / DIA
Entren i arriben fins l'ascensor, piquen i esperen.
ANDREA: "No m'agrada aquesta tia."
MIA: "Però si ni la coneixes."
ANDREA: "M'és igual..."
MIA: “I quan ens has vist?"
ANDREA: “A la plaça.”
MIA: "Què? Ara m'espies?”
ANDREA: “Doncs pel que sembla,
potser si que t'haig d'espiar."
MIA: "Però què dius? Estàs fatal, de debò?"
ANDREA: ”Ah, sí? Estic fatal?"
MIA: “Sí, Andrea, tia.
És una amiga, ja està!"
ANDREA: “Pues des de lluny no semblava una amiga.”
MIA: “Ah, no? I que semblava?”
ANDREA: “Una puta parella de bolleras, joder!”
Arriba l’asensor i entren. Les portes es tanquen.
Veiem els numerets de l'ascensor com pujen.
ESCENA 9 – PIS – INTERIOR / DIA
Surten de l'ascensor.
La Mia treu les claus.
MIA: “Estàs fatal, en serio!” (fent que no amb el cap)
Pots parar ja, si us plau?"
ANDREA: “No, no puc parar. Si no m'enganyessis..."
MIA: "Joder, però que no t'enganyo."
ANDREA: "I la pulsera? A on està?”
MIA: “No ho sé, l’he perdut.”
ANDREA: “Joder, en serio?”
MIA: “Sí, l'he buscat per tot arreu i no sé a on està.”
ANDREA: "Ah, molt bé. Em gasto una pasta
i en dos dies la perds? Súper bé." (irònica)
Entren.
ESCENA 10 - CASA - INTERIOR
Entren per la porta.
MIA: “Ai, no et ratllis. Ja sortirà.
Va, podem deixar d'estar enfadades, si su plau?" (suplicant)
ANDREA: “És que, no sé, estic paranoíca amb això.”
La MIA deixa la jaqueta i el bolso sobre la taula.
MIA: “Ni que ho juris.
Va, vaig a provar-me el vestit
que m'he comprat i te l’ensenyo."
Se'n va al lavabo amb la bosa de la compra.
L'ANDREA veu el bolso que ha deixat la MIA sobre la taula.
ANDREA (Off): "No ho facis. És igual.
Has de confiar en ella.
(pausa, mira de nou el bolso)
Què et passa? Que no ho veus?
Però si està claríssim, t’està enganyant."
L'ANDREA agafa el bolso. L’obre.
Mira cap a la porta del levabo per si s'obre.
Treu algunes coses. Maquillatge, les claus, el mòbil...
Mira la conversa amb la Marta.
MARTA (Whatsapp): "Ei! Quedem dissabte a les 10h al bar del gym.
Sopem allà i després sortirem de festa.
Vindràs, oi? (emoji mans suplicant)"
MIA (Whatsapp): "Si, si.
Que guai! Quines ganes!"(emoji ulls brillant)
ANDREA: "(emoji confeti i petó amb cor)"
S'escolta la porta del lavabo.
L'ANDREA guarda ràpid el mòbil al bolso i seu d'esquenes, tapant-lo.
La MIA entra amb el vestit.
MIA: “Mira... t’agrada?
(fa mitja volta sobre si mateixa)
ANDREA: “Sí, et queda molt bé.” (disimulant)
MIA: “Segur?"
ANDREA: "Segur. Estàs preciosa."
MIA: "No sé, feia temps que volia un vestit nou.
I de darrere, t'agrada?” (girant-se)
ANDREA: “Sí, et queda bé, però...
a on has d’anar tan arreglada?”
MIA: “Enlloc. Per què?"
ANDREA: “No sé, em sembla un vestit molt atrevit per
portar-lo el dia a dia, no sé...”
MIA: “Ai, em ve de gust sentir-me guapa.
Va, vaig a canviar-me."
Surt. L'ANDREA la mira com s'allunya.
ANDREA (en off): "Segur que se l'ha comprat per
portar-lo a la festa de la Marta.
Per què vol estar tant guapa?
Tant vol agradar-li a aquesta tia?"
Comença a sonar música de discoteca.
ESCENA 11 - DISCOTECA - INTERIOR/NIT
Imatges de la festa. Tothom arreglat de festa.
La MIA (amb el vestit que li ha ensenyat a l'ANDREA) està ballant i passan-t’ho bé amb varies amigues.
Riuen, beuen, s'abraçen.
Les amigues parlen mentre ballen.
MARTA: "Què, anem a la barra?"
MIA: "Que va, jo passo, no vull beure més."
JÚLIA: "Per què? Què et passa?"
MIA: "Res, que...
PAULA: "Què et passa?"
MIA: "És que si demà tinc ressaca... l'Andrea..." (pensativa)
LUANA: "L'Andrea què?" (estranyada)
MIA: "És que... (li costa) no sap que he vingut."
MARTA: "En serio? Per què?" (sorpresa)
MIA: "No sé... per què si li hagués dit s'hauria ratllat."
KATHERINA: "Ratllat de què?"
MIA: "Jo que sé, de amb qui anava,
que em posaria, a quina hora tornaria...
PAULA: "En serio?"
MIA: "Sí, jo que sé, està fatal últimament."
JÚLIA: "Però per què?"
MIA: "No ho sé... està súper gelosa."
JÚLIA: "I per què està gelosa?"
MIA: "Per res! No li dono cap motiu."
LUANA: "Buah, el meu ex també era així.
Tota l'estona a on vas,
amb qui has quedat,
aquest vestit és molt atrevit...
Era un infern, en serio."
MIA: "Pues està igual, no sé què li passa."
KATHERINA: "Bueno... Ja se li passarà."
MIA: "No ho sé... cada cop està pitjor."
PAULA: "Doncs deixa-la, ja veus quin problema."
MIA: "No, no la vull deixar,
l'estimo molt. I ella a mi també."
LUANA: "Sí, ja, però així no podeu seguir"
MIA: "Ja, tot això ens està matant." (pensativa)
L'ANDREA entra a la discoteca i mira al seu voltant.
Tot de gent ballant (panoràmica).
L'ANDREA avança.
Entre la gent, va emputxant mentre busca desesperada.
Emputxa a una noia sense voler (ANNA i EMMA)
ANNA: "Què fas?!"
ANDREA: "Ho sento. Estic buscant a una persona."
EMMA: "Doncs ves una mica més amb compte."
L'ANDREA segueix buscant, cada vegada més nerviosa.
Finalment la veu parlant amb la MARTA. Riuen.
Molt juntes parlant perquè la música està molt alta.
ANDREA (en off): “Ho sabia. Mira-les.
que juntetes, babejant una per l'altra.
No ho veus? Estàs fent el rídicul, Andrea!"
Va cap a ella.
L’agafa fort pel braç.
MIA: “Què hi fots aquí!?” (enfadada)
ANDREA: “Això t'hauria de dir jo, no?"
MIA: "En serio, estic flipant."
ANDREA: "Ah sí? Estàs flipant?"
MIA: “I com ho sabies que estava aquí?
ANDREA: “Això és igual.”
MIA: "No, no és igual! M'has mirat el mòbil, oi?"
ANDREA: "I què si ho he fet?!"
Només fas res més que dir-me mentides, una rere l’altra."
MIA: “Només volia sortir i passar-m'ho bé una estona.
No puc, en serio?!"
ANDREA: "I per què no m'has dit que venies?"
MIA: "No te'n adones? De debò no et dones compte?!
Si t’ho hagués dit m’haguessis matat a preguntes!"
ANDREA: “I per això preferies mentir-me?”
MIA: “Doncs sí, Andrea, sí!"
ANDREA: "Va, marxem!" (l'agafa pel braç)
L’agafa pel braç i estira a la MIA.
MIA: "No, jo em quedo."
La MIA s'hi resisteix.
PAULA: "Deixa-la tranquila.
Si es vol quedar es queda." (enfadada)
MIA: “És igual Paula, no t’hi fiquis tu ara, si us plau.”
MARTA: "Clar que s'hi fica.
Si vols quedar-te no t'ho pot impedir."
ANDREA: “Tu! (senyalant-la amb el dit)
Tu fica’t en els teus problemes.
I deixa de lligar amb la meva novia.”
MARTA: “Però què dius?”
ANDREA: "Tot això és culpa teva!"
Et penses que no tinc ulls a la cara?
(senyalant-se als ulls)
MIA: “Vols parar, Andrea, si us plau?!
No veus que ens està mirant tothom?”
ANDREA: “M’és igual! M’importa una merda!”
L'ANDREA mira el canell de la MARTA i veu que porta la pulsera que li va regalar a la MIA. (Això la fa explotar!)
ANDREA (en off): "No pot ser! Porta la pulsera de la Mia.
La pulsera que li vaig regalar. No l'havia perdut."
ANDREA: "Què fas amb això?"
(li agafa fort el braç aixecant la pulsera)
MARTA: "Em fas mal!"
MIA: "Però que estàs fotent, Andrea?!"
ANDREA: "Us heu liat, oi?
Per això porta la pulsera que et vaig regalar, oi?"
MIA: "PROU! S'ha acabat! Marxa!"
ANDREA: "Diga'm la veritat!"
MIA: "Que te'n vagis!" (molt fort!)
Hi ha un silenci absolut.
De sobte l'ANDREA marxa.
La MIA es queda abatuda.
La MARTA l'abraça.
MARTA: "Joder..."
La MIA trenca a plorar abraçada. Pausa.
ESCENA 12 - AQUARI - INT / DIA
Els peixos neden. Molt més grossos, lletjos i ferotges que al principi.
Es veu a la parella d'esquenes, a contrallum, mirant un aquari gegant.
Vesteixen fosc.
Pla-contrapla des de darrere.
Estàn en silenci.
ANDREA: "Mia..."
MIA: "Què vols?" (molt enfada sense mirar-la)
ANDREA: Va, si us plau, no estiguem així."
La MIA mira els peixos, seria.
ANDREA: "Ai, Mia, parla, en serio.
Digues alguna cosa. Això és un pal."
MIA: "I què vols que digui?
No tinc ganes de parlar." (sense mirar-la)
ANDREA: "Val... pues res.
Mirem els peixos, en silenci."
Pausa. Miren els peixos.
MIA: (aixeca el braç ensenyant la pulsera)
“Me l'havia deixat al vestuari del gimnàs.
La Marta l’havia trobat i la portava per donar-me-la.”
(sense mirar-la)
ANDREA: “Ja... i per això la portava posada, oi?”
MIA: “Em va dir que si no no
se’n hagués enrecordat de donar-me-la.” (sense mirar-la)
ANDREA: “Ja… tot molt convinçent.” (sense mirar-la)
MIA: “Te, ja te la pots confitar! No la vull!”
(metre intanta treure’s la pulsera però no pot)
ANDREA: “Si no la vols li pots regalar a ella.”
MIA: “No surt, joder!” (estirant amb força)
ANDREA: "No vull la pulsera, Mia!"
Pausa. Miren els peixos.
MIA: "Andrea... Per què no vols entendre que t’estimo a tu?"
ANDREA: "Perque no és veritat."
MIA: “Estic farta de tot això.
Abans sempre reiem i ens ho passavem bé juntes i
ara... no sé, no surts d’aquestes paranoies."
ANDREA: "Clar, paranoies..."
MIA: "Sí, paranoies Andrea, joder.
Estic farta de no poder sortir, de no poder arreglar-me.
D’estar sempre vigilant el que dic o el que faig...
Per què no pots confiar en mi, joder!!!!”
ANDREA: “Però com vols que confii?
Només fas que amagar-me coses i dir-me mentides!
MIA: "I per què Andrea?! Per què?!"
ANDREA: "No ho sé."
MIA: "De debò no ho saps?"
Pausa.
ANDREA: "Però si us he vist com estàveu a la discoteca.
Que només us ha faltat menjar-vos la boca."
MIA: Però què dius!!?? No hi ha res amb la Marta.
Quants cops t'ho haig de dir?!"
ANDREA: "Ho veus? Mentides, mentides i més mentides..."
MIA: "Hòstia puta! T’estimo però
això ens està destrossant, en serio."
Pausa.
ANDREA: "És que no puc."
MIA: “El què no pots?”
ANDREA: “No ho sé... (pausa) jo no vull ser així, Mia.”
MIA: “Doncs no ho siguis.”
ANDREA: “És que em surt, estic rabiosa amb tu.
I a més sento que t'estic perdent.”
MIA: “No em perds, però això ens està matant."
ANDREA: “Joder, et penses que només pateixes tu?
Jo també pateixo, hòstia.”
MIA: “Ja ho sé. Et penses que no ho veis?”
ANDREA: "Em pots abraçar, si us plau?"
Abraçades.
MIA: "Quan acabarà tot això?"
ANDREA: “No em deixis, si us plau.
Ho sento, ho sento, ho sento…”
MIA: “Ja està. No passa res.”
(consolant-la, acarontant-la els cabells)
ANDREA: “M’estimes?”
MIA: “Molt.” (fluixet)
ANDREA (en Off): “No és veritat. No t'estima.
No et deixis enganyar. T'està tornant a mentir.
Et pren el pèl. S’està liant amb la Marta.
I tu aquí abraçant-la.”
ANDREA: “Aparta’t!!! Deixa'm estar!” (apartant-la)
MIA: "Què passa!?"
ANDREA: "No ho sé, no puc. T'odio!"
L'ANDREA li fot una bufetada.
La MIA es queda amb la mà sobre la galta.
ANDREA: “Ja no m’estimes.”
MIA: (amb la mà encara a la cara)
"Estimo a algú que ja no existeix."
Un tauró passa.
Les dues miren l’aquari en silenci.
ANDREA: “Ho sento. Perdona’m.”
La Mia segueix mirant els peixos sense dir res.
MIA: “No puc més. (sense mirar-la, pensativa)
Podem marxar?”
ANDREA: “Ja vols marxar?”
MIA: “Si. Estic cansada.”
ANDREA: “Però si acabem d'arribar.”
MIA: "M'és igual...”
La MIA marxa. L'ANDREA surt rere seu.
Avancen per la cinta corredera. S'allunyen, entre taurons.
ESCENA 13 - HABITACIÓ - INTERIOR / NIT
La MIA i l'ANDREA estàn al llit. En pijama.
Cadascuna encarada a un costat del llit.
La MIA està amb els ulls oberts.
S’aixeca del llit i surt.
Comença a sonar música.
ESCENA 14 - LAVABO - INTERIOR / NIT
La MIA es renta la cara i es mira al mirall.
ESCENA 15 - MENJADOR - INT./NIT
Entra al menjador i seu.
Desesperada es posa les mans a la cara, els cabells per davant la cara.
Agafa un bolígraf i un paper i comença a escriure.
Inici de la veu en off?
ESCENA 16 - HABITACIÓ - INTERIOR / NIT
La MIA es vesteix i fa la motxila. (Jump-cuts)
Agafa la foca, la mira i la posa a la motxila també. La tanca.
Vestida de carrer va fins al costat del llit de l'ANDREA i seu.
L’acaricia els cabells, li fa un petó (MIA: "T'estimo") i surt.
De fons s’escolta un cop de porta.
L’ANDREA adormida, palpa al costat del llit i veu que no hi ha ningú.
ANDREA: "Mia?" (fluixet)
S'aixeca i mira al costat del llit buit. Surt.
ESCENA 17 - MENJADOR - INT./NIT
L'ANDREA entra en pijama.
ANDREA: “Mia?”
Silenci.
ANDREA: “Mia?!” (més fort)
Veu una nota, al costat hi ha la pulsera, la mira i llegeix la nota.
MIA (en off): “Andrea. Marxo. (lent, pesat, trist)
Vaig uns dies a casa de la meva àvia, al poble.
Sento despedir-me d'aquesta manera.
Sense dir-te adéu.
Sense mirar-te als ulls un últim cop.
...
Necessito passar un temps lluny.
Si us plau, no em segueixis. No em truquis tampoc.
No l'agafaré.
...
Em sap molt greu.
Més del que et pots arribar a imaginar.
Ho hem intentat,
les dos sabem que ho hem intentat,
però això ens ha superat.
...
És molt trist,
la nostra història juntes podría haver estat increïble
i mai hauría d'haver acabat d’aquesta manera.
...
Fa temps que no sóc feliç amb tu.
I crec que tu tampoc ho ets amb mi.
T'estimaré sempre,
Mia.
ESCENA 18 - CARRER - EXTERIOR/NIT
Continua la veu en off mentre la Mia camina pel carrer amb una motxila.
ESCENA 19 – ESTACIÓ - EXTERIOR / NIT
Arriba a l’estació de tren/bus/aeroport. Segueix la veu en off.
La MIA puja al autobús/tren/avió.
Arriba a un lloc i seu.
Mira per la finestra.
L’ANDREA acaba de llegir la nota. Truca.
La MIA veu que la truquen. És la mia. Penja. (Bloquear?)
Penjades a un suro (a les fosques) veiem les fotos polaroid. Una per una. En diferents llocs, dies, robes,...
S'acaba la veu en off.
La foca treu el cap de la motxila.
El tren, bus o avió arranca i s’allunya.
NEGRE.
----------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada