GUIÓ: FORA DE JOC
SEQÜÈNCIA 1 - CARRER - EXT. / DIA
"Walk like egipcian"
El CARLES corre pel carrer.
Congelats dels personatges. Carles corrent, pare al sofa, mare fent un cafè, Clara pel carrer amb les llibretes, agressor perseguint i psicòloga apuntant a un full.
El persegueix un grup de nois i noies.
Sentim el batec del cor.
El CARLES a mesura que va corrent es cansa molt i finalment els nois i noies l'enganxen perl jersei el llençen a terra. L'envolten.
Congelats dels personatges. Carles corrent, pare al sofa, mare fent un cafè, Clara pel carrer amb les llibretes, agressor perseguint i psicòloga apuntant a un full.
El persegueix un grup de nois i noies.
NOIS: "Corre! Agafa'l!!"
Sentim el batec del cor.
El CARLES a mesura que va corrent es cansa molt i finalment els nois i noies l'enganxen perl jersei el llençen a terra. L'envolten.
NOIS: "On et penses que vas?"
NOIS: "Gordo de merda! Ara veuràs!"
CARLES: "Deixeu-me en pau!"
NOIS: "Va treu-li les bambes!!"
NOIS: "Gordo de merda! Ara veuràs!"
Els nois i noies començen pegar-lo (a càmara lenta).
El CARLES es fa una bola per protegir-se.
Van rient.
El CARLES es fa una bola per protegir-se.
Van rient.
CARLES: "Deixeu-me en pau!"
NOIS: "Va treu-li les bambes!!"
Un dels nois li treu les bambes i les llença per sobre d'una casa.
Mentrestant una noia ho graba amb el mòbil. Riu.
Finalment marxen rient.
El CARLES es queda sol estirat al terra plorant.
La música baixa.
SEQÜÈNCIA 2 - ENTRADA CASA - INT. / DIA
El CARLES entra a casa. Va descals (pla detall).
PARE: "Què et passa?"
CARLES: "Res, deixa'm en pau!!"
El CARLES marxa a l'habitació donant un fort cop amb la porta.
El pare es queda amb cara d'estranyat.
SEQÜÈNCIA 3 - HABITACIÓ CARLES - INT. / DIA
El Carles entra i llença la motxilla.
En crisi comença a donar cops i a trencar coses.
En crisi comença a donar cops i a trencar coses.
Des de fora se sent el terrabastall i el pare es dirigeix a l'habitació.
Quan obre la porta veu el CARLES en còlera.
PARE: "Però què fas!"
El pare l'abraça contenint-lo.
Veiem flaixos de l'agressió i el CARLES, espantat, l'empeny per desfer-se'n.
PARE: "Però què fots!!??
Que t'has tornat boig??!!
CARLES: "Vés-te'n a la merda!!"
PARE: "Si et sentís la mare com em parles..."
CARLES: "Però si no hi és mai, la mare!!!"
El CARLES marxa donant un fort cop de porta.
Veiem el marc d'una foto de la família com cau i es trenca.
El pare la recull i la mira pensatiu. Li cau una llàgrima.
SEQÜÈNCIA 4 - CARRER - EXT. / DIA
El Carles obre la porta i veu unes maletes de viatge, somriu i apreta a córrer.
La mare és al menjador amb el pare. Es gira al sentir el Carles.
S'abracen.
Es separen.
El Carles abraça a sa mare.
Veiem el cartell de "Direcció".
El Carles i l'agressor estan asseguts esperant l'un al costat de l'altre.
Després d'un silenci llarg es miren amb ràbia.
Silenci incòmode.
De sobte, surt el director d'una porta.
El Carles corre i xoca amb la Clara a qui li cauen els llibres.
Un cop a terra tots dos fan signes d'haver-se fet mal.
A poc a poc s'aixequen i el Carles ajuda a recollir els llibres que han caigut.
Intercanvi de mirades quan li dóna els llibres.
Flaix de quan s'han vist a la consulta.
La noia agafa les coses i marxa ràpidament sense dir res.
El Carles, amb l'agenda de la Clara a la mà, la crida des de lluny.
CARLES: "Espera!! T'has deixat l'agenda!!"
La Clara desapareix en la distància.
El Carles mira la primera página de l'agenda i veu la informació de la Clara (Nom i adreça!)
SEQÜÈNCIA 5 - AUTOBÚS - INT. / NIT.
El Carles va en bus. Mira per la finestra. Tot desenfocat. Té l'agenda de la Clara a les mans.
SEQÜÈNCIA 6 - CASA CLARA - EXTERIOR / NIT.
El Carles arriba fins a la porta de casa la Clara.
Dubta força estona. Mira l'agenda, mira el timbre...
Finalment truca.
La Clara mira per l'espiell de la porta i veu el Carles esperant.
El Carles marxa al veure que ningú obre. De sobte la porta s'obre.
CLARA: "Espera, no marxis!"
CARLES: "Hola, mira, t'has deixat això abans, quan
hem xocat. (diu mentre li ensenya l'agenda)
CLARA: "Gràcies! T'he buscat per tot arreu."
(diu mentre l'agafa)
Hi ha un silenci incòmode entre els dos.
CARLES: "Bé, he de marxar."
CLARA: "Has vingut des d'on hem xocat
fins aquí només per portar-me l'agenda?
CARLES: "Sí."
De sobte sona l'olla bullint.
CLARA: "Òstia! El biberó de mon germà!
Passa, passa! No et quedis a fora!"
(diu mentre desapareix a dins)
La Clara entra corrent, deixant la porta oberta.
El Carles es queda a la porta. Se sent el so d'un nadó plorant.
El Carles a poc a poc passa a dins.
SEQÜÈNCIA 7 - CASA CLARA - INTERIOR / NIT.
El Carles camina a poc a poc pel passadís. Travelling.
Se sent una cançó de bressol i el nen deixa de plorar.
Finalment, arriba fins a la cuina de la casa, on veu la Clara cantant suaument amb un nadó a coll.
El Carles es queda mirant la situació, molt dolç.
Primers plans dels dos.
CLARA: "Ssssshhhh!! No facis soroll
que s'ha adormit."
La Clara deixa delicadament el nadó al bressol que hi ha al costat.
De sobte sona el mòbil del Carles.
CARLES: "Merda, merda!!!"
El despenja i la Clara li fa el senyal al Carles perquè vagi a parlar a una altra sala.
CARLES: "Hola, papa! ... I a tu què t'importa...
I tu què creus eh? ... No, no tinc cap ganes de tornar!
Adéu!!"
El Carles penja el telèfon i torna cap a la cuina.
CLARA: "Vols un te?"
CARLES: "Mmmm... d'acord!"
CLARA: "Seu."
CLARA: "T'has enfadat amb el teu pare?"
CARLES: "Mmmm... d'acord!"
CLARA: "Seu."
El Carles s'aseu a una cadira.
La Clara prepara una olla amb aigua que posa al foc.
CLARA: "T'has enfadat amb el teu pare?"
CARLES: "No tinc ganes de parlar d'això!"
CLARA: "Et penses que la vida dels altres
és molt més fàcil que la teva?
Almenys els teus pares es preocupen per tu!
CARLES: "Que es preocupen per mi?
No tens ni idea del que dius!"
CLARA: "Ei, ei, ei! Tranquil! No ho paguis amb
mi, que jo no en tinc cap culpa!"
CARLES: "Perdona, tens raó! Tu no tens la
culpa del que em passa. (Silenci)
I mon pare tampoc (per a si mateix).
CLARA: "Per cert, encara no m'has dit com et dius."
CARLES: "Carles."
La clara duu els gots amb el te fins la taula i s'asseu.
CLARA: "Per cert, encara no m'has dit com et dius."
CARLES: "Carles."
CLARA: "Jo em dic Clara. Encantada."
(diu escalfant-se les mans amb el got de te)
CLARA: "Mira Carles,
si ho pagues amb els qui t'estimen
(diu escalfant-se les mans amb el got de te)
Fa un glop de te.
CLARA: "Mira Carles,
si ho pagues amb els qui t'estimen
al final et quedaràs sol."
Hi ha un silenci breu.
CARLES: (emprenyat) "Estic fart que sempre
es fiquin amb mi els de l'insti!! Tu no tens ni idea
del que és que t'humiliïn cada dia!"
CLARA: "Ah, és això! T'ha costat treure-ho, eh? (fa un somnriu)
Doncs passa d'ells. Amb mi també s'hi ficaven, a l'institut.
Li passa a molta més gent del que t'imagines, però
com que tots als qui ens passa callem i ningú se n'adona...
I qui ho veu passa de llarg i calla.
Silenci breu...
I qui ho veu passa de llarg i calla.
Silenci breu...
A mi em deien "el fideu" perquè estava molt prima.
Ara em fa gràcia, però aleshores em van arribar a fer molt
de mal.
CARLES: "I com van deixar de dir-t'ho?
CLARA: "La gent que insulta i fa mal als altres
ho fa perquè són dèbils i insegurs amb ells mateixos.
En certa manera em fan una mica de llàstima.
A mi em van deixar en pau perquè vaig deixar de callar
i m'hi vaig encarar, a poc a poc van veure que ja no em feien mal, que tenia prou autoestima perquè no m'afectés el que diguessin."
CARLES: "I a part d'això, la meva mare mai està a
casa perquè treballa fora i la trobo molt a faltar.
CLARA: "Els meus pares tampoc hi són mai, a casa
i a sobre m'haig de cuidar del meu germà petit.
Almenys el teu pare et recolza i t'estima."
CARLES: "Sí, suposo..."
CLARA: "I a part de la casa i el meu germà haig de treballar
al super per pagar-me els estudis."
CARLES: "Què estudies?"
CLARA: "Faig magisteri a les tardes.
No puc amb tot, estic molt agobiada!"
No puc amb tot, estic molt agobiada!"
De sobte, el germà petit comença a plorar.
CLARA: "Disculpa, haig de cuidar el meu germà!
Hauries de marxar. Mira, si algun dia
necessites seguir parlant treballo al
súper del centre, em pots venir
a buscar i surto una estona.
No t'ho quedis a dins, això, ho has de compartir!"
No t'ho quedis a dins, això, ho has de compartir!"
CARLES: "Moltes gràcies, Clara!
Estava molt bo el te! Adéu."
CLARA: "Adéu!"
Es fan dos petons (pla molt curt) i el Carles marxa mentre la Clara agafa el nadó a coll. Se sent la porta tancant-se.
SEQÜÈNCIA 8 - CASA - INT. /NIT
El Carles obre la porta i veu unes maletes de viatge, somriu i apreta a córrer.
CARLES: "Mare?!! Mare?!!!
La mare és al menjador amb el pare. Es gira al sentir el Carles.
S'abracen.
CARLES: "T'he trobat a faltar molt (diu mig plorant)
MARE: "Jo també, carinyo!"
Es separen.
CARLES: "Però no havies de venir el 23?"
MARE: "Sí, però m'han deixat marxar abans.
Què m'ha explicat ton pare?
M'ha dit que últimament estàs molt nerviós
i que abans t'has posat a cridar com un animal."
CARLES: "Sí, em sap greu, és que
no ho estic passant gens bé a l'institut."
MARE: "Sigui el que sigui no pots parlar-li així al teu pare...
(acaronant-lo)
Ja m'ho explicaràs bé, tot això, eh?
T'haig de dir una cosa.
Ho he estat pensant molt i no
podem seguir així, jo us trobo a faltar moltíssim i
vosaltres a mi també.
He parlat amb els meus caps i
em canvien a vols nacionals.
A partir d'ara ens veurem molt més!!"
El Carles abraça a sa mare.
SEQÜÈNCIA 9 - PATI INSTITUT - EXT. / DIA
El Carles està menjant l'entrepà.
Els nois i noies d'abans li prenen l'entrepà i comencen a passar-se'l.
El Carles s'aixeca i empipat l'empeny. (sentim la veu en Off de la Clara dient que no ha de callar)
L'agressor cau a terra i just quan s'aixeca per tornar-s'hi intervé un/a professor/a.
PROFESSOR/A: "Però què feu??!!
Què us heu pensat vosaltres dos??!!
Va, directes cap a direcció!!
SEQÜÈNCIA 10 - DIRECCIÓ - INT. / DIA.
Veiem el cartell de "Direcció".
El Carles i l'agressor estan asseguts esperant l'un al costat de l'altre.
Després d'un silenci llarg es miren amb ràbia.
A: "Quan sortim de l'insti estàs mort, tio!"
(diu fluixet)
C: "Però per què ho feu, això?
Jo no us he fet res!!"
A: "Tu ets imbècil o què?!"
C: "Em fas llàstima! Quan estàs amb
els altres ets molt valent, no?
A: "Tens sort que hagi aparegut el/la profe!"
C: "No entenc on vols arribar
amb tanta violència. Si tens problemes
o has de demostrar alguna cosa
davant dels teus amics no cal que ho paguis amb mi.
davant dels teus amics no cal que ho paguis amb mi.
Jo també tinc els meus problemes!"
A: "Però què dius? No n'has de fer
res, de la meva vida!"
Silenci incòmode.
De sobte, surt el director d'una porta.
D: "Què ha passat, nois?!"
A: "El Carles m'ha donat una empenta i m'ha tirat a terra."
C: "I tu què? Que portes temps
fent-me la vida impossible!"
D: "Passeu i en parlem!"
Els tres entren i tanquen la porta.
SEQÜÈNCIA 11 - SUPERMERCAT - INT. / DIA.
El Carles entra al súper.
Passeja pels passadissos despistat. Es nota que no vol comprar res.
Mira per entre els productes d'una estanteria a la Clara que està treballant a la caixa.
Finalment es col·loca a la cua de la caixa. Nerviós, es mossega les ungles. Porta un paquet de xiclets.
Parla sol.
Mentre parla la fila va avançant i la Clara cada vegada és més a prop. El Carles cada vegada està més nerviós.
DIR-HO I NO TENIR POR!!!
Mira per entre els productes d'una estanteria a la Clara que està treballant a la caixa.
Finalment es col·loca a la cua de la caixa. Nerviós, es mossega les ungles. Porta un paquet de xiclets.
Parla sol.
CARLES: " Clara, et volia dir...
et volia demanar... va, va, va...
Carles, tranquil, si et diu que
no doncs res... no passa res...
Mentre parla la fila va avançant i la Clara cada vegada és més a prop. El Carles cada vegada està més nerviós.
CARLES: "Vols quedar aquesta tarda
per anar a prendre alguna cosa...
no, no, no... això és molt cutre..."
Finalment, arriba on és la Clara.
CARLES: "Hola."
La Clara el mira i es queda sorpresa.
CLARA: "Ei Carles! Què hi fas aquí?
Ha passat alguna cosa amb aquells nois?"
CARLES: "No... bueno sí... però no he vingut
per això... He vingut a veure't."
(li dóna el paquet de xiclets)
CLARA: "Espera't cinc minuts i surto."
CARLES: "És que... no em puc esperar massa,
tinc una mica de pressa."
CLARA: "No et pots esperar? Ara m'agafen el relleu."
La gent de la cua comença a neguitejar-se
GENT: "Vinga va!! Espavila noi!!"
CARLES: "Volia dir-te que... que... que..."
GENT: "Que si quieres salir con él joder!
Pero paga ya hostia!!!
GENT: "Vinga! Paga ja!!"
CLARA: "Volen fer el favor d'esperar un moment!"
(agafa el micro de caixa). Javi, acuda a caja 3 por favor."
CLARA: "Són dos minuts!"
GENT: "Vinga! Paga ja!!"
CLARA: "Volen fer el favor d'esperar un moment!"
(agafa el micro de caixa). Javi, acuda a caja 3 por favor."
La Clara surt de la Caixa i entre el Javi.
CLARA: "Són dos minuts!"
La Clara i el Carles surten.
SEQÜÈNCIA 12 - PORTA SUPER - EXT. / DIA.
CLARA: "Què vols? Digues."
CARLES: "No sé... és que tinc dues
entrades per anar al Tibidabo i era per si volies
venir amb mi. (diu mentre les treu)
El Carles té el cap cot i la Clara li alça dolçament.
CLARA: "És clar que m'agradaria." (somriu)
Li fa un petó a la galta.
CLARA: "Ara haig d'entrar."
La Clara entra i el Carles després d'un moment somriu i salta d'alegria.
SEQÜÈNCIA 13 - TIBIDABO - EXT. / DIA
Veiem imatges amb música de les atraccions.
La Clara i el Carles passant-ho bé. A les atraccions, menjant alguna cosa, fent broma, perseguint-se...
El Carles i la Clara estan a la nòria (VESPRE - baixa la música - moment relaxat). Miren el paisatge. Parlen de coses sense importància "mira casa meva és allà... mira allà, veus allà..."
De sobte, el Carles es gira cap a ella i es posa seriós.
CARLES: "Clara, t'haig de donar les gràcies!
CLARA: "Per què?"
CARLES: "M'has ajudat molt en tot això... Al final els he plantat cara."
CLARA: "I t'han deixat en pau, ja?"
CARLES: "No ho crec, vaig empènyer a un d'ells i em va amenaçar. Tinc una mica de por però ho estic portant bé i estic força tranquil. I sé que en gran part és gràcies a tu.
CLARA: "No has de deixar que t'espantin, això és el que els fa pujar a sobre teu i comparteix-ho, ara ho has fet amb mi però els ho has d'explicar als teus pares i als professors. No t'ho quedis a dins!! Jo seré amb tu!!
Els dos s'abraçen i la Clara se'l queda mirant molt de prop. A poc a poc s'acosta fins fer-se un petó.
Veiem la nòria des de lluny i la ciutat als seus peus mentre el sol es pon.
FOS A NEGRE.
FI.
DIR-HO I NO TENIR POR!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada