OBRE ELS ULLS
ESCENA 1 - PORTA CENTRE DE REHABILITACIÓ - EXTERIOR / DIA
La Valeria surt d'un portal. Porta unes maletes.
ESCENA 2 - COTXE - INTERIOR / DIA
La Valeria arriba fins a un cotxe. Entra.
La Mare la saluda.
MARE: "Hola carinyo.
(mentre l'abraça)
Com estàs?"
VALERIA: "Bé, mama. Estic bé."
MARE: "T'han donat l'alta
molt depressa aquest cop, no?"
VALERIA: "Sí, m'han dit que estic molt bé."
MARE: "Què bé. Esperem que sigui la última vegada que has
de venir. Si us plau, Valeria."
VALERIA: "Segur, mama. T'ho prometo.
Ho tinc tot controlat."
MARE: "Sí, fas bona cara."
(mentre l'acarona)
VALERIA: "Em trobo més bé que mai."
MARE: (somriu) "Va, anem."
El cotxe arranca.
Imatge de la Valeria mirant per la finestreta. El vent li mou els cabells. Apareixen els crèdits.
ESCENA 3 - HABITACIÓ VALERIA - INTERIOR / NIT
La Valeria es mira al mirall. Va amb el pijama.
Es puja la camisa i es mira la panxa. Rebufa.
Es medeix el braç amb dos dits.
S'estira al llit i comença a fer abdominals.
ESCENA 4 - INSITUT - INTERIOR / DIA
La Valeria camina pel passadís.
Arriba fins a la taquilla i l'obre.
Treu una nota: "Benvinguda huesitos" amb un os dibuixat.
La Valeria tanca amb força. Mira al seu voltant.
Un grup riu d'ella a la distància i fan cara de "xupats".
Els fa una peineta i marxa.
PAULA: "Ei, Valeria. Què tal?"
VALERIA: "Hola."
PAULA: "Com estàs?"
VALERIA: "Súper bé, crec que això és
la recta final ja."
PAULA: "Què bé, tia! Fas bona cara."
VALERIA: "És clar! Està xupat!" (picant l'ullet)
PAULA: "Li he dit a tothom que has estat unes setmanes
a casa dels teus avis al poble com em vas dir."
VALERIA: "Gràcies. Tu si que ets una amiga."
PAULA: "No sé Valeria, no m'agrada enganyar a la gent."
VALERIA: "Tranquila, no passa res.
Ningú n'ha de fer res de si he estat ingressada o no."
PAULA: "No sé..." (dubtant)
VALERIA: "Va, què tens ara?
PAULA: "Socials."
VALERIA: "Jo tinc llatí, buah, quin pal."
PAULA: "Ens veiem després de classe?"
VALERIA: "Vale. Fins després."
Les dues marxen.
ESCENA 5 - CASA VALERIA - INTERIOR / DIA
La mare està a la cuina fregant els plats. (Pausa info.)
De sobte sona el telèfon.
MÒBIL: "Hola, és la mare de la Valeria Pérez?"
MARE: "Sí, que passa?"
MÒBIL: "Miri, la truquem del centre de servei personalitzat d'anorexia. Era per preguntar com estava la Valeria."
MARE: "Bé, jo la veig molt bé. Crec que aquesta vegada ha fet un canvi important."
MÒBIL: "Bé, me'n alegro molt. Com que va marxar abans d'acabar el periòde de tractament només voliem fer-li una mica el seguiment."
MARE: "Com?? Que no li vau donar l'alta hospitalaria?"
MÒBIL: "No. No li ha comentat? Va demanar l'alta voluntària, ens va dir que vosté n'estava al corrent i que ho aprobava. De fet tenim un document signat per vosté."
MARE: "Per mi? Jo no he firmat cap document."
MOBIL: "Ostres..."
MARE: "Molt bé, gràcies.
Parlaré amb ella. Adéu."
MÒBIL: "A vosté, qualsevol cosa pot contactar amb nosaltres."
MARE: "Gràcies, adéu."
La mare penja i seu decebuda.
S'emporta les mans a la cara i rebufa desesperada.
MARE: "Merda!! Joder" (Pica fort a la taula.)
ESCENA 6 - MENJADOR INSTITUT- INTERIOR /DIA
Veiem uns plats de la Paula. Patates i tall.
Davant la Valeria menja una poma.
VALERIA: "Buah, tia. Deus tenir gana, no?
Li posa en ordre les patetes del plat. En una fila.
VALERIA: "Ja està, vinga, va.
La PAULA comença a menjar.
PAULA: "Et menjaràs això?" (assenyalant la poma)
VALERIA: "És clar, estic molt millor.
Totalment recuperada. (somriu mentre juga amb la poma)
PAULA: "Com ho fas, Valeria?"
VALERIA: "Com faig el què?"
PAULA: "Va, Valeria. No menjes res, mai.
Els teus pares se'n deuen adonar, no?"
VALERIA: "Què dius? És clar que menjo..."
PAULA: "Va, tia..."
VALERIA: "Vale, t'ho ensenyaré però
no ho pots explicar a ningú, eh."
PAULA: "Tranqui, serà el nostre secret."
La Valeria agafa el plat de la Paula.
VALERIA: "El primer que has de fer és parlar molt mentre talles molt les coses. (mentre talla)
I aleshores, preguntes.
(s'apropa el menjar a la boca)
A on està el teu germà?
PAULA: "Què?"
VALERIA: "El teu germà? En tens un, oi?
PAULA: "Jo no tinc cap germà, Valeria." (estranyada)
VALERIA: "M'encanten aquestes patates.
Les has provat? Té. (mentre li posa al plat)
Estàn boníssimes."
PAULA: "Espara un moment, tu no has..."
VALERIA: "No estàs del tot segura del que estic fent
però seguiexo distraient-te.
Aleshores pujo l'aposta.
M'encanten aquesta carn.
(diu mentre n'agafa d'un altre plat)
Aleshores estàs convençuda de que en vull més i seguiré passejant-les a prop de la boca fins que em deixis de mirar.
T'agradaria tenir germans?
PAULA: "Eeeeehhh... No ho sé, no ho he pensat."
VALERIA: "Ostres, què tard que és! (mentre mira el rellotge)
Estic molt tipa!
(diu mentre posa el menjar dels diferents
plats tot desmanuçats l'un sobre l'altre.)
La Valeria s'aixeca i marxa amb es plats.
Després d'un segon torna i seu de nou.
VALERIA: "I ja està. Feina feta."
PAULA: "És increïble Valeria però no creus
que estàs enganyant a tothom?"
VALERIA: "Enganyant? No, per què?"
PAULA: "Joder, tia. Jo crec que sí."
VALERIA: "Tu no ho entens Paula."
(negant amb el cap)
PAULA: "No, no ho entenc..."
Seguiex menjant.
ESCENA 7 - CASA VALERIA - INTERIOR / DIA
La Valeria entra a casa.
VALERIA: "Hola?!" (a la casa)
Surt de pla.
ESCENA 8 - CUINA - INTERIOR / DIA
La Valeria entra a la cuina.
Li fa dos petons a la mare.
VALERIA: "Oooh, fa molt bona olor, mama.
Què hi ha per sopar?"
MARE: "..."
VALERIA: "Mama? Què passa?" (estranyada)
MARE: "Que què passa?
Això ho hauria de preguntar jo, no?!"
VALERIA: "Per què, què t'agafa?"
MARE: "M'han trucat del centre. Què has fet Valeria?"
VALERIA: "Res, no he fet res, mama."
MARE: "Res? I perquè has marxat abans que et donguessin l'alta?"
VALERIA: "Jo què sé? Perquè estic bé, joder!
Aquell lloc m'està consumint la vida, en serio."
MARE: "I per això has falsificat la meva firma? No en podiem parlar?
VALERIA: "I què m'haguessis dit, mama, eh?!"
MARE: "Ja tornem un altre vegada a les mentides, Valeria? De debò?"
VALERIA: "Era la única manera. Si no no m'haguessin deixat sortir."
MARE: "No puc més, pensava que aquest cop era diferent.
VALERIA: "I és diferent. De debò."
MARE: "Que imbècil sóc. Pensava que potser (li costa), que potser podríem sortir d'aquest pou. Però ja veig que no."
VALERIA: "Mama, m'ensortiré. T'ho prometo."
MARE: "Que m'ho promets? Després de tantes mentides?
Però com vols que confii en tu?"
VALERIA: "Ho has de fer, mama, si us plau."
MARE: (fent que no amb el cap) No Valeria, no. Ja no confio en tu. No pots parar, no ho veus? No ets tu, és la malaltia que parla per la teva boca."
VALERIA: "Et necessito, mama. Per ensortir-me'n. Necessito que confiis amb mi, em sento sola."
MARE: "I jo? Com et penses que em sento?"
VALERIA: "Ja ho sé, ho sento, no puc parar ara..."
MARE: "Parar de què? De què no pots parar, Valeria, joder!?"
VALRIA: "De tot això, de contar calories tot el dia, de fer esport, de tenir por a engreixar-me."
MARE: "Però tu t'has vist, si amb prous feines pots estar d'empeus.
Ets un esquelet. Ja no puc més, de debò."
VALERIA: "Mama..."
La intenta abraçar.
MARE: "No deixa'm! No ets la meva filla tu. Torna'm la meva filla" (mentre li dona cops al pit)
VALERIA: "Molt bé, ja marxo si és el que vols."
MARE: "Sí, marxa si us plau, marxa."
La Valeria surt.
La mare es queda abatuda.
ESCENA 9 - PONT - EXTERIOR / NIT
La Valeria camina pel carrer.
Arriba a dalt d'un pont i s'atura
Es medeix el braç.
Mira a baix.
Passa un tren. Xiula.
La seva cara. Tanca els ulls.
El vent li mou els cabells.
La Valeria obre els ulls de sobte.
S'asseu a terra del pont i plora arraulida.
NOI: "Ei, estàs bé?" (l'ajuda a aixecar-se)
PAULA: "Sí, sí. Estic bé. Estic bé. Gràcies."
NOI: "Segur? Fas mala cara.
Vols que truqui a algú?"
VALERIA: "No, no. No cal.
Però tens raó. No estic bé."
NOI: "Què necessites?"
VALERIA: "No ho sé. No ho sé..." (confosa)
La Valeria marxa.
El noi es queda mirant-la mentre s'allunya.
ESCENA 10 - CARRER - EXTERIOR / NIT
A càmera lenta.
La Valeria camina pel carrer.
VALERIA (off): "Aquell dia, per sort, no em vaig llençar daltabaix d'aquell pont. Hagués estat l'últim dia de la meva vida.
No hagués viscut res més.
(pausa)
En aquell moment crec que el meu cervell va fer un click.
Vaig pensar: S'ha acabat, no pot ser
Ja no vull estar així, ja n'hi ha prou!
(pausa)
Em dic Valeria i porto més de 12 anys lluitant contra aquesta
malaltia. Pensava que si m'aprimava tindria amics i èxit social i en realitat tot plegat em va conduir gairebé a la mort.
(pausa)
L'anorexia és com una addicció, no pots parar, sempre en vols més i més i més. Dietes, vàscules, calories, exercici...
Control, aquesta és la paraula. Controlar el menjar m'aportava seguretat i si no ho feia em semblava que el món s'ensorrava.
(pausa)
Mirant enrere, he dit tantes mentides.
He perdut a tants amics que només volien ajudar-me.
M'he arribat a sentir tant sola.
I el més important; havia perdut l'alegria de viure."
ESCENA 10 - CASA - INTERIOR / DIA
La Valera obre la porta de casa.
Troba a sa mare i es miren.
Finalment s'abraçen.
VALERIA: "Perdona'm mama. Perdona'm totes les mentides, tots els ingressos, totes les nits en vela que t'he fet passar,
totes les llàgrimes que t'he fet vassar."
ESCENA 13 - PORTA CENTRE REHABILITACIÓ - EXTERIOR / DIA
Càmera lenta.
La Valeria amb la Paula i la mare arriben a la porta del centre.
Es fan petons.
Agafa les maletes.
La Valeria arriba fins a la casa de l'inici del curt.
Es gira somriu i aixeca el pols.
La mare i la Paula li diuen adéu amb la mà.
La Valeria es gira entra. La porta es tanca davant la càmera.
VALERIA (en off): "Ara estic molt millor, després de tant anys.
M'ha costat ingressos, recaigudes, llàgrimes, mentides...
(pausa)
El que està clar és que si un mateix no vol canviar, res ho farà per tu, ni les teràpies, ni els psicòlegs, ni la família...
(pausa)
Hi ha esperança, és clar que n'hi ha.
Se'n pot sortir, però ningú diu que sigui fàçil.
I quan abans acceptes que estàs malalta i demanes ajuda és molt més fàçil ensortir-se'n.
(pausa)
Ara visc sense obsessions, sense pensar què he menjat, ni que menjaré, puc viure amb una certa normalitat. No em sento culpable per tot i no em vull morir si m'engreixo mig kilo.
(pausa)
Aquell dia, en aquell pont, vaig decidir que em volia curar.
Que no volia morir. Que volia estar bé.
Aquell dia, vaig triar viure.
I aquí estic, en el camí de ser feliç."
Negre.
70 milions de persones pateixen al món un TCA.
Durant la pandèmia ha augmentat un 20% els ingressos hospitalaris per TCA.
El 70% dels adolescents afirmen no sentir-se agust amb el seu cos.
6 de cada 10 noies creuen que serien més feliçes si estiguessin més primes.
-------------------------------------------------------
PLA DE RODATGE
BLOC 1: INSTITUT
Escenes: 4
Personatges: Nois institut, Valeria i Paula
Hora i lloc: Dilluns 17 de gener a les 9,50h (1 hora)
Material: Motxiles, nota i taquilla.
BLOC 2: MENJADOR INSTITUT
Escenes: 6
Personatges: Paula i Valeria + extres
Hora i lloc: Dilluns 24 de gener a les 9,50h (1 hora)
Material: Plats, coberts i menjar (patates i bistec i poma)
BLOC 3: PORTA CENTRE REHABILITACIÓ I COTXE
Escenes: 1, 2 i 13
Personatges: Mare, Paula i valeria
Hora i lloc: Dilluns 14 de febrer a les 9,50h (3 hores)
Material: Maletes i cotxe
BLOC 4: PONT + CARRER
Escenes: 9, 11 i 12
Personatges: Mare, noia Pont i Valeria
Hora i lloc: Tarda per determinar (Dimecres a partir de les 18h)
Material: Albornoç mare.
BLOC 5: CASA
Escenes: 3, 5, 7 i 8
Personatges: Mare i Valeria
Hora i lloc: 21 de febrer a les 9,50h (3 hores)
Material: Pijama Valeria
------------------------------------------------------
REPARTIMENT
VALERIA: Paula
PAULA: Lucia
NOIS i NOIES INSTITUT: Jon, Carles i Daniela
MARE: Gerogina???
VEU MÒBIL: Silvia
NOI/A PONT: Alba
-------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada